Dante en la cultura catalana a l’entorn del Casal de Barcelona (1381-1410/12)

Resum

L’article analitza en un context històric les primeres mostres d’influència de Dante en la cultura catalana durant els regnats de Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí l’Humà, fins a l’interregne (1410-12) i el canvi de dinastia resultant del Compromís de Casp (1412). Les corts de França, la cúria papal d’Avinyó i, sobretot, els estrets lligams personals, políticsi dinàstics entre la Corona d’Aragó i el regne de Sicília constitueixen el rerefons sobre el qual s’estudien els nombrosos ressons de Dante —la Commedia, la crítica dantesca i el Dante líric de l’anomenada silloge boccaccesca— a l’entorn de la cancelleria i la cort d’Aragó: concretament, en el Llibre de Fortuna e Prudència (1381) i en Lo somni (c. 1398) de Bernat Metge; en l’obra lírica d’Andreu Febrer, Gilabert de Pròixida i Melcior de Gualbes; en la correspondència de Martíl’Humà (1408), i en la predicació de Felip de Malla (1411, 1413).