La vida en condicions extremes: La paradoxa de la biodiversitat marina antàrtica

Autors/ores

  • Stefano Ambroso Institut de Ciències del Mar de Barcelona (Espanya).
  • Janire Salazar Institut de Ciències del Mar de Barcelona (Espanya).
  • Josep-Maria Gili Institut de Ciències del Mar de Barcelona (Espanya).
  • Rebeca Zapata Guardiola Institut de Ciències del Mar de Barcelona (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.9.11324

Paraules clau:

biodiversitat marina, conservació, Antàrtida, bentos, gorgònies

Resum

L’estudi d’indrets pristins és de gran importància per conèixer els oceans tal com eren sense l’impacte de l’ésser humà. Per efecte de les condicions ambientals extremes, la llunyania dels altres continents i per la seva profunditat, a causa del pes del gel continental, la plataforma continental antàrtica ofereix una gran oportunitat per a entendre millor com seria un ecosistema pristí. A més d’una elevada biodiversitat, els organismes bentònics antàrtics presenten pautes de distribució espacial i demogràfica diferents de les comunitats de les plataformes continentals d’altres mars i oceans del món. Això fa que les comunitats bentòniques antàrtiques s’assemblin més del que es podria pensar a aquelles comunitats del planeta amb la més alta biodiversitat coneguda.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Stefano Ambroso, Institut de Ciències del Mar de Barcelona (Espanya).

Graduat en Biologia Marina, des de 2009 desenvolupa la seva carrera científica a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) de Barcelona (Espanya). La seva activitat de recerca està relacionada amb l’ecologia i els patrons de distribució espacial de les comunitats bentòniques. Actualment està duent a terme la seva tesi de doctorat sota la supervisió dels professors d’investigació Josep Maria Gili i Núria Teixidó Ullod. El seu projecte de tesi doctoral té com a objectiu comprendre l’estructura i dinàmica de les comunitats macrobentòniques antàrtiques al mar de Weddell.

Janire Salazar, Institut de Ciències del Mar de Barcelona (Espanya).

Graduada en Biologia i Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí (Barcelona, Espanya). Va basar el seu treball final de màster en la cerca de patrons de distribució espacials de gorgònies antàrtiques al mar de Weddell. Participa activament tant en projectes de recerca com de divulgació. És part de l’equip «El mar a fons», on és encarregada de crear diferents recursos didàctics. També és membre actiu d’APECS-Spain, l’Associació de Joves Científics Polars, i forma part de la comissió de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) amb l’aliança que té amb l’Escola Tanit sota el projecte Magnet, un projecte educatiu per a evitar la segregació escolar.

Josep-Maria Gili, Institut de Ciències del Mar de Barcelona (Espanya).

Professor d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Treballa en l’actualitat a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (Espanya) on ha creat el Grup d’Ecologia del Bentos Marí i el de Biologia del Zooplàncton gelatinós. En l’actualitat desenvolupa projectes de recerca al Mediterrani, l’Antàrtida, el Pacífic sud i l’Atlàntic nord. Ha rebut el premi de la crítica de Serra d’Or (1985) i el de Medi Ambient de l’Institut d’Estudis Catalans (2010). És el director del projecte de divulgació «El mar a fons».

Rebeca Zapata Guardiola, Institut de Ciències del Mar de Barcelona (Espanya).

Llicenciada en Biologia, Màster en Gestió Soste­nible dels Sistemes Marins Costaners i doctora en Biologia de la Conservació. La seva tesi doctoral sobre la diversitat i evolució de gorgònies antàrtiques li ha permès participar en diverses campanyes antàrtiques a bord del vaixell alemany  Polarstern  (2007-2008 i 2013-2014). Actualment, coordina el projecte de divulgació científica «El mar a fons» projecte de l’ICM-CSIC en col·laboració amb Obra Social “La Caixa” (Barcelona, Espanya).

Referències

Ambroso, S., Salazar, J., Zapata-Guardiola, R., Federwisch, L., Richter, C., Gili, J-M., & Teixidó, N. (2017). Pristine populations of habitat-forming gorgonian species on the Antarctic continental shelf. Scientific Reports, 7(1), 12251. doi: 10.1038/s41598-017-12427-y

Arntz, W. E., Brey, T., & Gallardo, V. A. (1994). Antarctic zoobenthos. Oceanography and Marine Biology Annual Reviews, 32, 241–304.

Aronson, R. B., & Blake, D. B. (2001). Global climate change and the origin of modern benthic communities in Antarctica. American Zoology, 41(4), 27–39. doi: 10.1093/icb/41.1.27

Clarke, A., Aronson, R. B., Crame, J. A., Gili, J-M., & Blake, D. B. (2004). Evolution and diversity of benthic fauna of the Southern Ocean continental shelf. Antarctic Science, 16(4), 559-568. doi: 10.1017/S0954102004002329

Gili, J. M., Arntz, W. E., Palanques, A., Orejas, C., Clarke, A., Dayton, P., ... López-González, P. J. (2006). A unique archaic epibenthic community of sessile passive suspension feeders in the high Antarctic. Deep Sea Research II, 53(8-10), 1029–1052. doi: 10.1016/j.dsr2.2005.10.021

Gili, J. M., Coma, R., Orejas, C., López-González, P. J., & Zabala, M. (2001). Are Antarctic suspension feeding communities different from those elsewhere in the world? Polar Biology, 24(7), 473–485. doi: 10.1007/s003000100257

Gutt, J. (2000). Some «driving forces» structuring communities of the sublittoral Antarctic macrobenthos. Antarctic Science, 12(3), 297–313. doi: 10.1017/S0954102000000365 

Gutt, J., & Starmans, A. (1998). Structure and biodiversity of megabenthos in the Weddell and Lazarev seas (Antarctica): Ecological role of physical parameters and biological interactions. Polar Biology, 20(4), 229–247. doi: 10.1007/s003000050300

Lange, M., Ackley, S., Wadhams, P., Dieckmann, G., & Eicken, H. (1989). Development of sea ice in the Weddell sea. Annals of Glaciology, 12, 92–96. doi: 10.3189/S0260305500007023

Martinez-Dios, A., Dominguez-Carrió, C., Zapata-Guardiola, R., & Gili, J. M. (2016). New insights on Antarctic gorgonians’ age, growth and their potential as paleorecords. Deep Sea Research Part I: Oceanographic Research Papers, 112, 57–67. doi: 10.1016/j.dsr.2016.03.007

Thomas, D. N., & Dieckmann, G. S. (2002). Antarctic Sea Ice–A habitat for extremophiles. Science, 295, 641–644. doi: 10.1126/science.1063391

Descàrregues

Publicades

2019-03-06

Com citar

Ambroso, S., Salazar, J., Gili, J.-M., & Zapata Guardiola, R. (2019). La vida en condicions extremes: La paradoxa de la biodiversitat marina antàrtica. Metode Science Studies Jornal, (9), 69–75. https://doi.org/10.7203/metode.9.11324
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1684
  • PDF
    854

Número

The grounds of science (2019)

Secció

Elogi de la vida. El concepte dinàmic de la biodiversitat

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.