El mapa de la biodiversitat: De l’escala local a la global
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.9.11333Paraules clau:
riquesa d’espècies, relació espècies-àrea, productivitat, gradient latitudinal de biodiversitatResum
La riquesa d’espècies no és homogènia en l’espai i normalment presenta diferències quan comparem diferents llocs. Aquestes diferències solen respondre a gradients d’un o més factors que creen patrons espacials de biodiversitat i depenen de l’escala. A escala local, els patrons de diversitat depenen de l’extensió de l’hàbitat (la relació espècies-àrea), de la productivitat, de l’hostilitat de l’entorn, de la freqüència i intensitat de les pertorbacions o de la reserva regional d’espècies. La diversitat regional es pot veure afectada per l’heterogeneïtat ambiental (la qual augmenta la dissimilitud), encara que també pot actuar a escales espacials majors o menors, i la connectivitat entre diferents hàbitats. Finalment, a escala global, els patrons de diversitat es corresponen amb la latitud, l’altitud o la profunditat, encara que aquests factors representen una o més variables ambientals (productivitat, àrea, aïllament o hostilitat).
Descàrregues
Referències
Borthagaray, A. I., Pinelli, V., Berazategui, M., Rodríguez-Tricot, L., & Arim, M. (2015). Effects of metacommunity networks on local community structures: From theoretical predictions to empirical evaluations. In A. Belgrano, G. Woodward, & U. Jacob (Eds.), Aquatic functional biodiversity: An eco-evolutionary approach (pp. 75–111). London/San Diego, CA/Waltham, MA/Oxford: Academic Press (Elsevier).
Connell, J. H. (1978). Diversity in tropical rain forests and coral reefs. Science, 199, 1302–1310. doi: 10.1126/science.199.4335.1302
Connor, E. F., & McCoy, E. D. (2000). Species-area relationships. In S. A. Levin (Ed.), Encyclopedia of biodiversity (pp. 397–411). New York, NY: Elsevier. doi: 10.1016/B0-12-226865-2/00252-2
Hillebrand, H. (2004). On the generality of the latitudinal diversity gradient. The American Naturalist, 163(2), 192–211. doi: 10.1086/381004
Hortal, J., De Bello, F., Diniz-Filho, J. A. F., Lewinsohn, T. M., Lobo, J. M., & Ladle, R. J. (2015). Seven shortfalls that beset large-scale knowledge of biodiversity. Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics, 46, 523–549. doi: 10.1146/annurev-ecolsys-112414-054400
Mittelbach, G. G. (2012). Community ecology. Sunderland, MA: Sinauer Associates.
Mittelbach, G. G., Steiner, C. F., Scheiner, S. M., Gross, K. L., Reynolds, H. L., Waide, R. B., … Gough, L. (2001). What is the observed relationship between species richness and productivity? Ecology, 82(9), 2381–2239. doi: 10.2307/2679922
Rosenzweig, M. L. (1997). Species diversity in space and time. Cambridge: Cambridge University Press.
Siqueira, T., Bini, L. M., Thomaz, S. M., & Fontaneto, D. (2015). Biodiversity analyses: Are aquatic ecologists doing any better and differently than terrestrial ecologists? Hydrobiologia, 750, 5–12. doi: 10.1007/s10750-014-2071-6
Sousa, W. P. (1979). Disturbance in marine intertidal boulder fields: The non-equilibrium maintenance of species diversity. Ecology, 60, 1225–1239. doi: 10.2307/1936969
Stein, A., Gerstner, K., & Kreft, H. (2014). Environmental heterogeneity as a universal driver of species richness across taxa, biomes and spatial scales. Ecology Letters, 17(7), 866–880. doi: 10.1111/ele.12277
Tilman, D., & Pacala, S. (1993). The maintenance of species richness in plant communities. In R. E. Ricklefs & D. Schluter (Eds.), Species diversity in ecological communities (pp. 13–25). Chicago: The University of Chicago Press.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1892
-
PDF 868
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.