Què entenem per diversitat? El camí cap a la quantificació

Autors/ores

  • Lou Jost Fundació EcoMinga (Equador).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.9.11472

Paraules clau:

diversitat, nombre efectiu d’espècies, entropia de Shannon, riquesa d’espècies

Resum

El concepte de diversitat biològica ha evolucionat des del mer recompte d’espècies a càlculs més sofisticats que tenen en compte les abundàncies relatives i fins i tot el temps de divergència evolutiva entre espècies. En el curs d’aquesta evolució, les formes de mesurar la diversitat ben sovint s’han manllevat d’altres disciplines. El raonament evolutiu sobre la diversitat sol assumir implícitament que els càlculs de diversitat responen a certes propietats matemàtiques, però la majoria de càlculs tradicionals que realitzaven els biòlegs no complien aquestes propietats, una situació que sovint conduïa a inferències invàlides en termes matemàtics i biològics. Ara els biòlegs solen transformar els càlculs tradicionals en el «nombre efectiu d’espècies», la base matemàtica del qual s’adapta a la majoria de regles d’inferència que apliquen els biòlegs. El nombre efectiu d’espècies, per tant, sembla reflectir la majoria (no tot) del que els biòlegs entenen per diversitat.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Lou Jost, Fundació EcoMinga (Equador).

Codirector fundador de la Fundació EcoMinga (Equador), que és propietària i protectora de deu focus equatorians de diversitat. També treballa com a taxònom d’orquídies (ha descobert més de seixanta noves espècies, a més de diverses espècies d’ Amaryllidoideae  i arbres). El seu interès principal és el desenvolupament de les matemàtiques de la diversitat, i és l’autor o coautor de molts articles sobre aquest tema en revistes d’ecologia, biologia de la conservació i genètica. Ha estat investigador visitant en el Santa Fe Institute (EUA), el Centre de Recerca Matemàtica (Espanya), i la Universitat Nacional Tsing Hua (Taiwan).

Referències

Chao, A. (1984). Nonparametric estimation of the number of classes in a population. Scandinavian Journal of Statistics, 11(4), 265–270.

Chao, A., Chiu, C. H., & Jost, L. (2010). Phylogenetic diversity measures based on Hill numbers. Philosophical Transactions of the Royal Society B Biological Sciences, 365(1558), 3599–3609. doi: 10.1098/rstb.2010.0272

Chao, A., Chiu, C. H., & Jost, L. (2014). Unifying species diversity, phylogenetic diversity, functional diversity, and related similarity and differentiation measures through Hill numbers. Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics, 45(1), 297–324. doi: 10.1146/annurev-ecolsys-120213-091540

Chao, A., Jost, L., Hsieh, T. C., Ma, K. H., Sherwin, W., & Rollins, L. A. (2015). Expected Shannon entropy and Shannon differentiation between subpopulations for neutral genes under the finite island model. PLOS ONE, 10(6), e0125471. doi: 10.1371/journal.pone.0125471 

DeVries, P. J., & Walla, T. R. (2001). Species diversity and community structure in neotropical fruit-feeding butterflies. Biological Journal of the Linnean Society, 74(1), 1–15. doi: 10.1006/bijl.2001.0571

Hannah, L., & Kay, J. A. (1977). Concentration in modern industry. Theory, measurement and the UK experience. London: Macmillan.

Hill, M. (1973). Diversity and evenness: A unifying notation and its consequences. Ecology, 54, 427–432. doi: 10.2307/1934352

Hubbell, S. P. (2001). A unified theory of biodiversity and biogeography. Princeton, NJ: Princeton University Press.

Jost, L. (2006). Entropy and diversity. Oikos, 113(2), 363–375. doi: 10.1111/j.2006.0030-1299.14714.x

Jost, L. (2007). Partitioning diversity into independent alpha and beta components. Ecology, 88(10), 2427–2439. doi: 10.1890/06-1736.1

Jost, L. (2010). The relation between evenness and diversity. Diversity, 2(2), 207–232. doi: 10.3390/d2020207

Jost, L., DeVries, P. J., Walla, T., Greeney, H., Chao, A., & Ricotta, C. (2010). Partitioning diversity for conservation analyses. Diversity and Distributions, 16(1), 65–76. doi: 10.1111/j.1472-4642.2009.00626.x

Lande, R. (1996). Statistics and partitioning of species diversity and similarity among multiple communities. Oikos, 76(1), 5–13. doi: 10.2307/3545743

Moreno, C. E., Barragán, F., Pineda, E., & Pavón, N. P. (2011). Reanálisis de la diversidad alfa: Alternativas para interpretar y comparar información sobre comunidades ecológicas. Revista Mexicana de Biodiversidad, 82(4), 1249–1261. doi: 10.22201/ib.20078706e.2011.4.745

Rényi, A. (1961). On measures of information and entropy. In J. Neyman (Ed.), Proceedings of the fourth Berkeley Symposium on Mathematics, Statistics and Probability 1960(pp. 547–561). Berkeley, CA: University of California Press.

Shannon, C. (1948). A mathematical theory of communication. Bell System Technical Journal, 27(3), 379–423. doi: 10.1002/j.1538-7305.1948.tb01338.x

Tsallis, C. (1988). Possible generalization of Boltzmann-Gibbs statistics. Journal of Statistical Physics, 52, 479–487.

Descàrregues

Publicades

2019-03-06

Com citar

Jost, L. (2019). Què entenem per diversitat? El camí cap a la quantificació. Metode Science Studies Jornal, (9), 55–61. https://doi.org/10.7203/metode.9.11472
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    3347
  • PDF
    1508

Número

The grounds of science (2019)

Secció

Elogi de la vida. El concepte dinàmic de la biodiversitat

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics