Un patrimoni particular: La importància de les col·leccions osteològiques identificades

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.10.13711

Paraules clau:

antropologia física i biològica, antropologia forense, biologia de l’esquelet, paleopatologia, història de la medicina

Resum

Un dels pilars dels estudis bioantropològics són les col·leccions osteològiques identificades. Aquest treball té com a objectiu descriure aquest patrimoni i mostrar la importància que té. Des del segle XIX, diversos països han reunit conjunts de cranis i esquelets de persones de les quals es coneixen algunes dades biogràfiques; entre altres, quina edat tenien en morir i el seu sexe. Actualment hi ha prop de cinquanta col·leccions en països d’Amèrica del Nord i del Sud, Àfrica, Europa i Àsia. Les investigacions realitzades sobre aquests materials tenen aplicacions en l’estudi de l’evolució humana, de les poblacions del passat, de la paleopatologia i de la història de la medicina, entre altres. La necessitat d’augmentar el nombre d’individus i ampliar la distribució geogràfica de les mostres condueix al desenvolupament continu d’aquestes col·leccions.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Ana Luisa Santos, Universitat de Coïmbra (Portugal).

Doctora en Antropologia Biològica i professora del Departament de Ciències de la Vida de la Universitat de Coïmbra a Portugal. És també investigadora del Centre d'Investigació en Antropologia i Salut (CIAS). Ha estat editora de l' International Journal of Paloepathology  (2010-2018). Actualment és vicepresidenta de la Paleopathology Association i vocal de la junta directiva de l'Associació Espanyola de Paleopatologia. Les seues investigacions se centren en l'evolució de les malalties, especialment de la tuberculosi. Per a les seues investigacions proposa seguir un enfocament biocultural i multidisciplinari.

Referències

Alemán, I., Irurita, J., Valencia, A. R., Martínez, A., López-Lázaro, S., Viciano, J., & Botella, M. C. (2012). Brief communication: The Granada osteological collection of identified infants and young children. American Journal of Physical Anthropology, 149(4), 606–610. doi: 10.1002/ajpa.22165 

Ardagna, Y., Bizot, B., Boëtsch, G., & Delestre, X. (Eds.). (2006). Les collections ostéologiques humaines: Gestion, valorisation et perspectives. Bulletin Archéologique de Provence, Supplément 4. Aix-en-Provence: Association Provence Archéologie. 

Cattaneo, C. (2007). Forensic anthropology: Developments of a classical discipline in the new millennium. Forensic Science International, 165(2-3), 185–193. doi: 10.1016/j.forsciint.2006.05.018 

Chi-Keb, J. R., Albertos-González, V. M., Ortega-Muñoz, A., & Tiesler, V. G. (2013). A new reference collection of documented human skeletons from Mérida, Yucatan, Mexico. HOMO-Journal of Comparative Human Biology, 64(5), 366–376. doi: 10.1016/j.jchb.2013.05.002 

Del Río Muñoz, P. A. (2000). Estudio antropológico-forense, antropométrico y morfológico, de la colección de la Escuela de Medicina Legal de Madrid. Madrid: Facultad de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid. 

Fazekas, I. G., & Kósa, F. (1978). Fetal forensic osteology. Budapest: Akademiai Kiado. 

Gresky, J., Haelm, J., & Clare, L. (2017). Modified human crania from Göbekli Tepe provide evidence for a new form of Neolithic skull cult. Science Advances, 3(6), e1700564. doi: 10.1126/sciadv.1700564 

Henderson, C. Y., & Alves-Cardoso, F. (2018) Identified skeletal collections: Testing ground of anthropology. Oxford: Archaeopress. 

Molleson, T. I., Cox, M. J., Waldron, A., & Whittaker, D. K. (1993). The Spitalfields project: The middling sort. Volume 2. The anthropology. London: Council for British Archaeology. 

Perréard-Lopreno, G. (2006). Les collections ostéologiques humaines du Départment d’Anthropologie et d’Écologie de l’Université de Genève. In Y. Ardagna, B. Bizot, G. Boëtsch, & X. Deslestre, Les collections ostéologiques humaines: Gestion, valorisation et perspectives (pp. 25–90). Bulletin Archéologique de Provence, Supplément 4. Aix-en-Provence: Association Provence Archéologie. 

Quigley, C. (2001). Skulls and skeletons: Human bone collections and accumulations. Jefferson, NC: McFarland and Company. 

Rissech, C., & Steadman, D. W. (2011). The demographic, socio-economic and temporal contextualisation of the Universitat Autònoma de Barcelona collection of identified human skeletons (UAB collection). International Journal of Osteoarchaeology, 21(3), 313–322. doi: 10.1002/oa.1145 

Santos, A. L. (2018). Skulls and skeletons from documented, overseas and archaeological excavations: Portuguese trajectories. In B. O’Donnabhain, & M. Lozada (Eds.), Archaeological Human Remains (pp. 111–125). Cham: Springer. doi: 10.1007/978-3-319-89984-8_8 

Santos, A. L., & Suby, J. A. (2012). Tuberculosis en retrospectiva: Revisión de los conocimientos actuales y su aplicación en el estudio de restos humanos. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada, 22, 127–148. 

Spencer, F. (Ed.). (1997). History of physical anthropology: An encyclopedia. New York: Garland Publishing. 

Spradley, M. K., Jantz, R. L., Robinson, A., & Peccerelli, F. (2008). Demographic change and forensic identification: Problems in metric identification of Hispanic skeletons. Journal of Forensic Sciences, 53(1), 21–28. doi: 10.1111/j.1556-4029.2007.00614.x 

Ubelaker, D. H. (2014). Osteology reference collections. In C. Smith (Ed.), Encyclopedia of Global Archaeology (pp. 5632–5641). New York: Springer-Verlag. 

Descàrregues

Arxius addicionals

Publicades

2020-01-08

Com citar

Santos, A. L. (2020). Un patrimoni particular: La importància de les col·leccions osteològiques identificades. Metode Science Studies Jornal, (10), 91–97. https://doi.org/10.7203/metode.10.13711
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    2023
  • PDF
    951
  • (Español)
    5

Número

Shades of science (2020)

Secció

La memòria dels ossos. La ciència al servei de la història

Llicència

Drets d'autor (c) 2023 CC BY SA

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.