La diversió realça l’enginy: Com problemes senzills ens acosten a teories matemàtiques complexes

Autors/ores

  • Fernando Blasco Universitat Politècnica de Madrid (Espanya).

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.15.27423

Paraules clau:

matemàtiques, ciència recreativa, puzles, problemes, enginy

Resum

En aquest article es presenta una aproximació històrica a què és la matemàtica recreativa i quina mena de qüestions es tracten en aquesta matèria. Es presenten alguns autors, les seues obres, els problemes que van plantejar i els camps de coneixement als quals van donar lloc, des de la matemàtica egípcia fins al segle XIX, passant pel Renaixement i la Revolució Científica, i dedicant un epígraf particular al treball de Leonhard Euler. Es plantegen problemes, però no es donen solucions, a fi que el lector participe activament resolent-los o, si així ho vol, consultant les solucions en les referències indicades.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Fernando Blasco, Universitat Politècnica de Madrid (Espanya).

Professor titular de Matemàtica Aplicada a la Universitat Politècnica de Madrid (Espanya). Des de gener de 2018, membre del Public Awareness Committee de l’European Mathematical Society i des de gener de 2020 president de la Comissió de Divulgació de la Reial Societat Matemàtica Espanyola. Mag aficionat i membre de la Societat Espanyola d’Il·lusionisme. Ha escrit cinc llibres de divulgació matemàtica i coordinat l’edició d’altres dos. Des de 2013 col·labora amb Ràdio Nacional d’Espanya, en la secció «Matemàtiques per a tots» del programa A hombros de gigantes (RNE).

Referències

Alegría, P. (2012). Entre la matemática y la magia: la leyenda de Josefo y la mezcla australiana. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 9(3), 410–421.

Bachet, C. G. (1624). Problèmes plaisants et délectables, qui se font par les nombres. P. Rigaud. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5818046p?rk=21459;2

Bossi, V. (2008). Magic and card tricks in Luca Paciolo’s De viribus quantitatis. In E. D. Demaine, M. L. Demaine, & T. Rodgers (Eds.), A lifetime of puzzles: A collection of puzzles in honor of Martin Gardner’s 90th birthday (pp. 123–129). A. K. Peters.

Dudeney, H. E. (1908). The Canterbury puzles, and other curious problems. E. P. Dutton and co. https://archive.org/details/117770747

Euler, L. (2007). Investigations on a new type of magic square (Traducción de A. Ho & D. Klyve). (Original work published in 1782). https://scholarlycommons.pacific.edu/euler-works/530/

Gardner, M. (1980). Carnaval matemático. Alianza Editorial.

Gardner, M. (1998). A quarter-century of recreational mathematics. Scientific American, 279(2), 68–75.

Gardner, M. (2001). The colossal book of mathematics: Classic puzzles, paradoxes, and problems. W. W. Norton & Company Inc.

Hirth, T. W. (2015). Luca Pacioli and his 1500 book De viribus quantitatis [Master’s Thesis, University of Lisbon]. https://repositorio.ul.pt/bitstream/10451/18435/1/ulfc113829_tm_Tiago_Hirth.pdf

Hua, Z., Xu, B., Jin, F., & Huang, H. (2019). Image encryption using Josephus problem and filtering diffusion. IEEE Access, 7, 8660–8674. https://doi.org/10.1109/ACCESS.2018.2890116

Hutton, C. (1844). Recreations in science and natural philosophy: Dr. Hutton’s translation of Montucla’s edition of Ozanam. Thomas Tegg. https://archive.org/details/b21307507

Klee, V., & Wagon, S. (1991). Old and new unsolved problems in plane geometry and number theory (Dolciani mathematical expositions). Mathematical Association of America.

Loyd, S. (1914). Sam Loyd’s cyclopedia of 5000 puzzles, tricks and conundrums with answers. The Lamb Publishing Company. https://archive.org/details/CyclopediaOfPuzzlesLoyd

Lucas, E. (1891). Récréations mathématiques (vol. 3). Gauthier-Villars et fils. https://archive.org/details/
rcrationsmathma07lucagoog

Martín Pliego, F. J., & Santos del Cerro, J. (2000). Luca Pacioli: en el origen del cálculo de probabilidades. Revista de Historia Económica – Journal of Iberian and Latin American Economic History, 18(2), 405–417. https://doi.org/10.1017/S0212610900008557

Mathematical Association of America. (2023). SIGMAA on recreational mathematics. https://maa.org/member-communities/sigmaas/

Mieg, J. (1839). El brujo en sociedad, ó sea breve instrucción para aprender a ejecutar con destreza muchos juegos de manos y otras varias suertes curiosas y divertidas. Hijos de Catalina Piñuela. http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000082676

Ozanam, M. (1778). Récréations mathématiques et physiques. C. A. Jombert. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k927336.texteImage#

Singmaster, D. (2021). Adventures in recreational mathematics (vol. I & II). World Scientific.

Descàrregues

Publicades

2024-03-26

Com citar

Blasco, F. (2024). La diversió realça l’enginy: Com problemes senzills ens acosten a teories matemàtiques complexes. Metode Science Studies Jornal, (15). https://doi.org/10.7203/metode.15.27423
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    360
  • PDF
    50

Número

Secció

Science anywhere and anyhow. A journey into the fascinating world of recreational science

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.