Antoni de Martí i Franquès i la generació espontània: Els conflictes entre ciència i religió en el treball del naturalista

Autors/ores

  • Agustí Camós Centre d'Història de la Ciència. Universitat Autònoma de Barcelona.

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.0.3236

Paraules clau:

Antoni de Martí i Franquès, generació espontània, segle XVIII i XIX, Catalunya, religió

Resum

Antoni de Martí i Franquès, el naturalista tarragoní que va viure en la segona part del segle XVIII i primers decennis del XIX, conegut especialment pels seus notables experiments dedicats a l’estudi de la composició de l’aire atmosfèric, dedicà bona part del seu treball experimental a estudiar la generació espontània. A través dels manuscrits de Martí i Franquès que es conserven i pel testimoni dels seus contemporanis, sabem que estava convençut d’haver comprovat experimentalment l’existència d’aquest fenomen. Però, com que era un fervent catòlic, no va voler publicar res sobre aquest tema en vida per temor de ser acusat d’heretge. Tampoc el seus descendents van publicar res de la seva obra per prejudicis religiosos.

 

 

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Agustí Camós, Centre d'Història de la Ciència. Universitat Autònoma de Barcelona.

CFA El Clot (Barcelona). Membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i del Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Referències

Camós, A., 2013a. «Antoni de Martí i Franquès i Fèlix Torres Amat: ciència i dissidència religiosa a la Catalunya d’inici del segle XIX». Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 6.

Camós, A., 2013b. «Antoni de Martí i Franquès, la generación espontánea y la transformación de los organismos». Asclepio, 65(2). DOI: <10.3989/asclepio.­2013.22>.

Elías de Molins, A., 1895. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo xix. Imprenta de Calzada. Barcelona.

Grau-Bové, J., 2012. «Nuestro héroe Martí i Franquès». Mètode, 72: 14-19. Available at: <http://metode.cat/es/Revistas/Articulo/El-nostre-heroi-Marti-i-Franques>.

Farley, J., 1977. The Spontaneous Generation Controversy from Descartes to Oparin. Johns Hopkins University Press. Baltimore.

Parcet, J., 1907. «Necrología de Dn. Antonio Martí y Franqués escrita por el doctor Jaime Parcet, leída el 20 noviembre 1832». Boletín Arqueológico de Tarragona, 20(1): 695-700.

Peretó, J., 2009. «A partir d’un inici tan simple. L’origen de la vida: Un problema de química amb història». Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 60: 31-44. DOI: <10.2436/20.1501.02.75>.

Quintana, A., 1935. «Antoni Martí Franquès. Memòries originals. Estudi biogràfic i documental». Memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 3(XXIV).

Rubio Sáez, N.; Pulido Bordallo, C. and J. M. Roiz García, 2008. Ciències per al món contemporani. Barcanova. Barcelona.

Torres Amat, F., 1836. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes. Imprenta de A. Verdaguer. Barcelona.

Yañez, A., 1820. Lecciones de historia natural. Oficina de la Vídua Roca. Barcelona.

Publicades

2015-04-16

Com citar

Camós, A. (2015). Antoni de Martí i Franquès i la generació espontània: Els conflictes entre ciència i religió en el treball del naturalista. Metode Science Studies Jornal, (5), 13–17. https://doi.org/10.7203/metode.0.3236
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    937
  • PDF
    286
  • PDF (Español)
    276
  • PDF
    116

Número

Secció

Documents

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.