Robots socials. Un punt de trobada entre ciència i ficció

Autors/ores

  • Carme Torras Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC)

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.0.3546

Paraules clau:

robots socials, intel·ligència artificial, ciència-ficció, Asimov, roboètica

Resum

Els robots industrials i els androides de la ciència-ficció, tan diferents fins ara, comencen a confluir gràcies al ràpid desenvolupament de la robòtica social. Atesa la creixent necessitat de mà d’obra en el sector assistencial i de serveis, s’estan dissenyant robots que puguin interaccionar amb les persones, ja sigui atenent a discapacitats i gent gran, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, i àdhuc actuant de mestres de reforç o mainaderes. En aquest context, proliferen les iniciatives per facilitar la inspiració mútua entre tecnociència i humanitats. Qüestions ètiques com la influència de les mainaderes robòtiques sobre el psiquisme infantil, abans tractades en obres literàries, són ara debatudes en fòrums científics.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Carme Torras, Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC)

Professora d’Investigació del CSIC. Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), Barcelona.

Referències

Asimov, I., 1950. I, Robot. Gnome Press. New York.

Ballesté, F. and C. Torras, 2013. «Effects of Human-Machine Integration on the Construction of Identity». In Luppicini, R. (ed.). Handbook of Research on Technoself: Identity in a Technological Society. IGI Global. Hershey, EUA. DOI: <10.4018/978-1-4666-2211-1.ch030>.

Berger, P. and T. Luckmann, 1966. The Social Construction of Reality: A Treatise in the Sociology of Knowledge. Anchor Books. New York.

Bradbury, R., 1969. I Sing the Body Electric. Knopf Publishing. New York.

Bueno Gómez-Tejedor, S. and M. Peirano (eds.), 2009. El rival de Prometeo. Vidas de autómatas ilustres. Impedimenta. Madrid.

Dick, Ph. K., 1955. «Nanny». Startling Stories, 33(1): 50-61.

Ihde, D., 2002. Bodies in Technology. University of Minnesota Press. Minneapolis.

Nature, 2007. «Many Worlds». Nature, 448(7149): 1-104.

Rushkoff, D.; Hammond, R.; Thomas, S. and H. Markus, 2012. The Tomorrow Project. Bestselling Authors Describe Daily Life in the Future. Intel. Santa Clara.

Sharkey, N. and A. Sharkey, 2010. «The Crying Shame of Robot Nannies». Interaction Studies, 11(2): 161-190. DOI: <10.1075/is.11.2.01sha>.

Stephenson, N., 2011. «Innovation Starvation». Wired, 27 October. Available at: <http://www.wired.com/2011/10/stephenson-innovation-starvation>.

Torras, C., 2008. La mutació sentimental. Pagès Editors. Lleida. Torras, C., 2010. «Robbie, the Pioneer Robot Nanny: Science Fiction Helps Develop Ethical Social Opinion». Interaction Studies, 11(2): 269-273. DOI: <10.1075/is.11.2.15tor>.

Publicades

2015-04-16

Com citar

Torras, C. (2015). Robots socials. Un punt de trobada entre ciència i ficció. Metode Science Studies Jornal, (5), 111–115. https://doi.org/10.7203/metode.0.3546
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1277
  • PDF
    709
  • PDF (Español)
    1348
  • PDF
    279

Número

Secció

Encontres. Les cruïlles entre ciència i literatura

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.