Impostos verds, quotes i igualtat Com mantenir la justícia social mentre evitem el canvi climàtic
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.6.4318Paraules clau:
canvi climàtic, quotes i impostos sobre el carboni, impostos regressius, desigualtat, reforma fiscal verdaResum
És urgent realitzar una reforma fiscal verda per afrontar el canvi climàtic. Però hi ha qui s’oposa a aquestes reformes, argumentant que representen una càrrega desproporcionada per a les persones amb rendes més baixes, les emissions de les quals són molt menors que les de persones més riques. Responent a les crítiques, aquest article sosté que la incidència en les rendes baixes no és una característica inevitable de la reforma fiscal verda. Hauríem d’adoptar una actitud més científica no sols respecte al canvi climàtic sinó també a les formes de combatre’l fiscalment i no dividir amb conjectures precipitades els votants responsables, tan preocupats per la igualtat com pel canvi climàtic.Descàrregues
Referències
Casal, P. (2007). Why sufficiency is not enough. Ethics, 117, 296–326. doi: 10.1086/510692
Cramton, P., & Stoft, S. (2010). Price is a better climate commitment. The Economists’ Voice, 7(1). doi: 10.2202/1553-3832.1718
Fellows, J. A. (1994). Consumption taxes. A view of future tax reform in America. The CPA Journal, 64. Retrieved from http://links.uv.es/UkECf59
Frank, R., & Cook, P. J. (1995). The winner-take-all society. New York: Free Press.
Galle, B. (2011). Is cap and trade fair to the poor? George Washington Law Review, 79, 33–110.
Gibbs, T., & Retallack, S. (2006). TradingUp: Reforming the European Union’s emissions trading scheme. London: IPPR.
Goodin, R. (1994). Selling Environmental Indulgencies. Kyklos, 47(4), 573–596.
Hanemann, M., Labandeira, X., & Loureiro, M. (2011). Climate change, energy, and social preferences on policies. Climate Research, 48(2–3), 343–348. doi: 10.3354/cr00994
Hansen, J. (2009). Storms of my grandchildren. London: Bloomsbury.
House of Commons Environmental Audit Committee. (2008). Personal carbon trading. Fifth report of session 2007-08. London: The Stationery Office Limited. Retrieved from http://links.uv.es/Lzqd9XA
McCaffery, E. (1992). Tax policy under a hybrid income-consumption tax. Texas Law Review, 70, 1149–1181.
Pearce, D. (1995). World without end. London: Earthscan.
Piketty, Th. (2014). Capital in the Twenty-First century. Cambridge, MA: The Belknap Press of Harvard University Press.
Poterba, J. M. (1991). Is the gasoline tax regressive? National Bureau of Economic Research. Tax Policy and the Economy, 5, 145–164. doi: 10.3386/w3578
Sandel, M. (2012). What money can’t buy. New York: Farrar, Straus and Giroux.
Seidman, L. (1999). The USA tax. Cambridge, MA: MIT Press.
Sterner, T. (2012). Distributional effects of taxing transport fuel. Energy Policy, 41, 75–83. doi: 10.1016/j.enpol.2010.03.012
Tiezzi, S. (2005). The welfare effects and the distributive impact of carbon taxation on Italian households. Energy Policy, 33, 1597–1612. doi: 10.1016/j.enpol.2004.01.016
Toynbee, P. (2006, December 15). This eclectic radicalism marries green politics with social justice. The Guardian, p. 37.
Wier, M., Birr-Pedersen, K., Klinge Jacobsen, H., & Klok, J. (2005). Are CO2 taxes regressive? Ecological Economics, 52(2), 239–251. doi: 10.1016/ j.ecolecon.2004.08.005
Wilkinson, R., & Pickett, K. (2009). The spirit level. Why more equal societies almost always do better. London: Penguin.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1225
-
PDF 387
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.