INNOVACIONS METODOLOGIQUES: L’ ÚS D’ INSTAGRAM COM A EINA INVESTIGATIVA EN SALUT JUVENIL.
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.6.6555Paraules clau:
Joventut, Malestars emocional, Innovacions metodològiques, Auto-gestió de la salut, InstagramResum
La comunicació és clau a l’àmbit de la salut, i incrementa la seva importància amb l’era digital. Internet i els nous mass media esdevenen eines bàsiques de comunicació, essent inclús imprescindibles quan parlem del jovent. La incorporació d’aquestes eines comunicatives al treball de camp en salut juvenil presenta potencialitats que ens apropen al seu mon i enriqueixen la recerca etnogràfica.
Descàrregues
Referències
Ardévol, E., & Muntañola, N. (Coords.). (2004). Representación y cultura audiovisual en la sociedad contemporánea. Barcelona: Editorial UOC.
Ardévol, E., Roig, A., & Gómez-Cruz, E. (2010). Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia. Quaderns del CAC, 34, 27–36.
Barragán, A. (2005). La interrelación de los distintos modelos médicos en la atención del dolor crónico en un grupo de pacientes con neuralgia posherpética. Cuicuilco, 12(33), 61–78.
Best, P., Manktelow, R., & Taylor, B. (2014). Online communication, social media and adolescent wellbeing: A systematic narrative review. Children and Youth Services Review, 41, 27–36. doi: 10.1016/j.childyouth.2014.03.001
Cárdenas, C. (2006). Imágenes de trabajo. Reflexiones hacia una antropología visual aplicada. El caso del proyecto internacional juvenil Barrios del Mundo y su enfoque comunicativo. Revista Chilena de Antropología Visual, 8, 24–46.
Carter, D. (2005). Living in virtual communities: An ethnography of human relationships in cyberspace. Information, Communication & Society, 8, 148–167. doi: 10.1080/13691180500146235
Forbes. (2015, 14 May). Las 5 redes sociales con más crecimiento en 2015. Forbes. Retrieved from http://www.forbes.com.mx/las-5-redes-sociales-con-mas-crecimiento-en-2015
Instagram. (2015, 22 September). Celebrating a community of 400 milion. Instagram. Retrieved from blog.instagram.com/post/129662501137/150922-400million
Ito, M., Okade, D., & Matsuba, M. (2005). Personal, portable, pedestrian: Mobile phones in Japanese life. Cambridge, MA: MIT Press.
Lasén Díaz, A. (2006). Lo social como movilidad: usos y presencia del teléfono móvil. Política y Sociedad, 43(2), 153–167.
Latour, B. (1992). Where are the missing masses? The sociology of a few mundane artifacts. In W. E. Bijker, & J. Law (Eds.), Shaping technology/building society: Studies in sociotechnical change (pp. 225–258). Cambridge, MA: MIT Press.
Lisón Arcal, J. C. (1999). Una propuesta para iniciarse en la antropología visual. Revista de Antropología Social, 1, 5–35.
McIntosh, J. (2010). Mobile phones and Mipoho’s prophecy: The powers and dangers of flying language. American Ethnologist, 37(2), 337–353. doi: 10.1111/j.1548-1425.2010.01259.x
Menéndez, E. (2009). De sujetos, saberes y estructuras. Introducción al enfoque relacional en el estudio de la salud colectiva. Buenos Aires: Lugar Editorial.
Pereira da Silva, S. L., & Pires, M. D. C. F. (2008). Identidades visuales: Vídeo y fotografía en las formas de representación de la identidad de Rio de Janeiro. In E. Ardévol, A. Estalella & D. Domínguez (Coords.), La mediación tecnológica en la práctica etnográfica (pp. 39–147). Sant Sebastià: Ankulegi Antropologia Elkartea.
Pichardo Galán, J. I. (2008). Etnografía y nuevas tecnologías: Reflexiones desde el terreno. In E. Ardévol, A. Estalella, & D. Domínguez (Coords.). La mediación tecnológica en la práctica etnogràfica (pp. 131–149). San Sebastián: Ankulegi Antropologia Elkartea.
Purita, G. (2015). Análisis de las tendencias de uso y participación en las redes sociales a nivel mundial en España. Barcelona: Online Business School. Retrieved from http://recursos.anuncios.com/files/681/25.pdf
Rubio, A. (2010). Jóvenes en red, generación digital y cambio social. In: Ciutadania Jove 2.0. XXVIII Jornades de Polítiques Locals de Joventut. Barcelona. Retrieved from http://www.diba.cat/documents/95670/96986/joventut-fitxers-2010rubio-pdf.pdf
Van House, N., Davis, M., Takhteyev, Y., Ames, M., & Finn, M. (2004). The social uses of personal photography: Methods for projecting future imaging applications. Berkeley School of Information. Retrieved from http:// people.ischool.berkeley.edu/~vanhouse/van%20house_et_al_2004b%20.pdf
Wood, M. A., Bukowski, W. M., & Lis, E. (2015). The digital self: How social media serves as a setting that shapes youth’s emotional experiences. Adolescent Research Review. doi: 10.1007/s40894-015-0014-8
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1765
-
PDF 545
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.