A diachronic study of the (negative) additive «anche» in Italian

Resum

Resum: En italià modern (IM), els mots additius negatius són elements focalitzadors que típicament se sotmeten a la concordança negativa amb una negació oracional o amb un altre element legitimador de la negació. En aquest article investiguem l’evolució diacrònica d’un element additiu negatiu, neanche ‘ni/ni tan sols’. En italià antic (IA, varietat florentina entre 1200 i 1370), no hi ha testimonis de focalitzadors additius negatius morfològicament complexos com neanche. En canvi, l’element corresponent no negatiu additiu, anche, podia combinar-se amb un marcador negatiu o amb algun altre element negatiu: né/non… anche ‘ni/ni tan sols’.

Mostrem que en IA (i) el mot additiu no negatiu anche es pot fer servir tant com un element de polaritat afirmativa com negativa; (ii) anche pot funcionar com un marcador aspectual/temporal amb el significat de ‘(no) encara’ i també com un focalitzador additiu amb el significat ‘ni tampoc/ni tan sols’; (iii) les diferents interpretacions es reflecteixen en diferents posicions sintàctiques, p. ex., anche té una interpretació aspectual en la posició postverbal amb abast sobre el sintagma verbal (vP), i té una interpretació additiva en posició preverbal prenent abast sobre un sintagma determinant (DP); i, finalment, (iv) anche desencadena una interpretació semàntica de focus en els dos casos: com a marcador additiu i com a marcador aspectual/temporal (vg. Rooth 1985, Chierchia 2013 per a la semàntica de focus). També afirmem especulativament, basant-nos en arguments teòrics i empírics, que la interpretació aspectual podria ser un subtipus d’interpretació additiva.

Expliquem l’evolució diacrònica que porta de ‘neg(ació) + anche’ en IA a neanche en IM suggerint que la gramaticalització de neanche s’origina a partir d’una construcció en la qual l’element additiu anche és immediatament adjacent a la dreta a la disjunció negativa né (p. ex., né + anche > neanche).

Paraules clau: additiu, additiu negatiu, focus, marcador aspectual, gramaticalització.