La santedat femenina enfront del patriarcat: vides de «dones virtuoses» en el «Flos sanctorum»

Resumen

El Flos sanctorum, conegut també amb el nom de Legenda aurea, la versió originària de la qual va ser elaborada pel dominic Iacopo da Varazze al llarg de la segona meitat del segle XIII, és una recopilació de vides de sants i santes ordenades segons el calendari litúrgic romà. Molts d’aquests relats estan dedicats a dones virtuoses que, a causa de la seua fe i de les decisions que aquesta provoca sobre el seu cos i la seua existència, són martiritzades per hòmens que representen el poder masculí establert. La majoria d’aquestes narracions, especialment en el cas de les màrtirs dels primers segles del cristianisme, parteixen d’un esquema semblant que es basa en un enfrontament entre aquestes dones (que rebutgen el matrimoni, la maternitat, la invisibilitat social o l’analfabetisme guiades per una fe que les allibera) i aquelles figures masculines que volen sotmetre-les, com ara pares, germans, esposos o representants imperials. L’objectiu d’aquest treball és estudiar alguns dels casos d’aquest enfrontament a partir de les vides d’algunes de les santes més populars, com ara santa Àgueda, santa Bàrbara, santa Llúcia, santa Agnés, santa Margarida, etc., prenent com a base els textos que apareixen en la traducció catalana del Flos sanctorum.