L’elegia valenciana com a tòpic universal: la caiguda de València narrada des del Xarq al-Àndalus fins al romancer filipí

Resumen

Resum: Estudi de la formalització del concepte de València com a paradís perdut, des de la literatura àrab del Xarq al-Àndalus fins al romancer hispànic desenvolupat a l’arxipèlag filipí. S’hi analitza la conceptualització de l’elegia valenciana i el seu ús com a tòpic literari des de l’orient d’al-Àndalus fins a l’orient del món hispànic, explicant la formació del romancer filipí i la presència del Regne de València en les Lletres Filipines. S’hi estudien les elegies de la caiguda de la València islàmica a mans dels cristians, i com es formalitza una fascinació literària pel concepte de «València com a paradís», que s’exporta com a tòpic a una literatura asiàtica de base hispànica que té en el romancer i les batalles de moros i cristians la seua producció clàssica.

Paraules clau: Xarq al-Àndalus, València, elegia, paradís perdut, Lletres Filipines, romancer.