El verb «semblar» en català antic

Resumen

Resum: En català actual, els verbs semblar i parèixer són dos verbs quasi sinònims distribuïts territorialment de forma desigual: mentre que el verb parèixer perviu al País Valencià, a les Illes Balears i al català nord-occidental, el verb semblar, a més de conviure amb parèixer als territoris anteriors, ha esdevingut hegemònic al centre-nord del domini lingüístic. Aquesta distribució no és, però, la que trobem en la llengua antiga, en la qual semblar és un verb relativament poc freqüent si el comparem amb parèixer i, a més, la major part dels exemples els constatem en un grup reduït d’obres (especialment dels ss. XIII i XIV). En aquest article volem descriure els usos sintàctics i significats del verb semblar en català antic i explicar la relació que manté amb parèixer. A grans trets, concloem que la diferència que trobem entre tots dos verbs és semàntica i que la convergència que testimoniem en determinades obres pot explicar-se com a influència de l’occità, com a calc en traduccions o com un tret dialectal. Fonamentarem l’estudi en les dades que obtenim del Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic (CIGCA).

Mots clau: català antic, llengües gal·loromàniques, llengües iberoromàniques, verb parèixer, verb semblar.