Banalització i singularització de la mort en la literatura concentracionària

Resum

En els camps de concentració nacionalsocialistes es transforma la concepció de la mort fins a límits desconeguts en la història. La noció arrelada en la civilització que interpreta la mort com el principi individualitzador final i determinant de l'experiència humana desapareix de manera categòrica i, més aviat, ens enfrontem a una producció mecànica de cadàvers en massa. A partir del corpus testimonial llegat pels supervivents, és possible reflexionar sobre la seua concepció relativa a aqueixa mort pròpia i aliena. Explorant la literatura concentracionària, a més, trobem proves de com els reclusos aconsegueixen, entre aqueixa sistemàtica banalització de la mort, trobar significat i singularitzar algunes defuncions per a, d'aqueixa manera, aconseguir reafirmar-se com a éssers humans. Per a fitar l'objecte d'estudi d'aquest treball i assegurar una anàlisi contextualitzada, ens centrarem principalment en experiències i records de supervivents jueus del complex Auschwitz-Birkenau.