La irrupció literària de la malaltia en l’evolució de Miquel Martí i Pol. Notes sobre Vint-i-set poemes en tres temps

Resum

Quan l’any 1978 el poeta Miquel Martí i Pol publicava el seu poemari més difòs, Estimada Marta, hi introduïa un pròleg retrospectiu en què meditava sobre la seua evolució d’encà de 1970, any en què se li manifestà l’esclerosi múltiple, i hi assenyalava la repercussió del patiment de la malaltia i les etapes que havia motivat en la seua evolució personal i, evidentment, també literària. Aquest poemari havia estat escrit entre març de 1977 i febrer de 1978, per tant ja des d’una certa distància i perspectiva de set anys respecte a la declaració de l’esclerosi –durant l’abril de 1970–, i de fet consta de tres parts titulades significativament “Set poemes d’aniversari”, “Capfoguer” i “Estimada Marta”. Tres parts que evidencien un camí recorregut en l’evolució del passat immediat al present-futur i la seua construcció literària: des de la liquidació de la malaltia com a tema i motiu literari fins a la instauració d’altres focus d’interès.