Los ‘modos de hablar’ en las Osservationi della lingua castigliana (1566) de Giovanni Miranda
DOI:
https://doi.org/10.7203/qfilologia.13.4027Paraules clau:
retòrica, historiografia, italià, ensenyament de llengües, discursResum
Les Osservationi de Miranda s'insereixen en una tradició de tractats gramaticals dedicats a l'ensenyament de l'espanyol a estrangers. L'obra, malgrat el seu caràcter contrastiu, constitueix un complet tractat gramatical. No obstant això el Llibre Tercer presenta uns continguts atípics. Apareixen en ell exemples de comparacions i exclamacions, l'estudi de verbs i altres elements lèxics que tenen sentit figurat i una descripció detallada d'un acte de parla cortesà, el motejar. En l'article es defensa l'origen essencialmentretòric de tals continguts que contribueixen a ampliar el que s'entén per coneixement d'una llengua estrangera.Descàrregues
Descàrregues
Com citar
-
Resum379
-
PDF (Español)202
Número
Secció
Llicència
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.
Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors i/o institucions editores, i per tant, qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit d'aquests.
Authors who publish with this journal agree to the following terms:
- Authors retain copyright and grant the journal right of first publication with the work simultaneously licensed under a Creative Commons Attribution License that allows others to share the work with an acknowledgement of the work's authorship and initial publication in this journal.
- Authors are able to enter into separate, additional contractual arrangements for the non-exclusive distribution of the journal's published version of the work (e.g., post it to an institutional repository or publish it in a book), with an acknowledgement of its initial publication in this journal.
- Authors are permitted and encouraged to post their work online (e.g., in institutional repositories or on their website) prior to and during the submission process, as it can lead to productive exchanges, as well as earlier and greater citation of published work (See The Effect of Open Access).