Towards a Post-anthropocentric Pedagogy: Children’s Reading of Oliver Jeffers’s This Moose Belongs to Me

Autors/ores

Resum

Abstract
Anthropocentrism, the idea that humans are intrinsically superior to nonhumans, pervades children’s literature. While the last decade has seen an emergence of desk-based research on the intersections of children’s fiction and posthumanism, empirical research on the pedagogical potential of children’s books to destabilise anthropocentrism is relatively rare. In a similar vein, the field of critical pedagogy has paid relatively less attention to the oppression of the more-than-human. To address these research gaps, this paper examines the responses of two British child readers to Oliver Jeffers’s picturebook This Moose Belongs to Me (2012) through the lenses of reader-response theory, posthumanism, cognitive psychology, and children’s literature studies. This case study follows the methodological approach proposed by Evelyn Arizpe and Morag Styles (2003); while the researcher asked open-ended questions as to the visual and textual elements of the book, both readers demonstrated their readings of the human-animal interactions with a focus on the notion of pet ownership. Before reading the picturebook, the child readers demonstrated a mindset wherein the sentient quality of animals does not exist. However, children’s fiction’s ability to destabilise human-animal hierarchy is demonstrated manifested through the readers’ critique of the protagonist’s self-proclaimed superiority over the moose, as well as their growing recognition of the animal’s subjectivity. This study, therefore, serves as a test case for how children’s fiction can be used in a critical pedagogy to encourage rethinking the human-pet relationship and fostering a less anthropocentric worldview.

 

Resumen

El antropocentrismo, o la idea de que los humanos son intrínsecamente superiores a cualquier criatura no-humana, es una visión que predomina en la literatura infantil. Aunque en la última década se ha visto el aumento de la investigación teórica sobre la intersección de la ficción infantil y el posthumanismo, la investigación empírica sobre el potencial pedagógico que tienen los libros infantiles para desestabilizar el antropocentrismo es relativamente escasa. Asimismo, en el campo de la pedagogía crítica, relativamente, se ha prestado menos atención a la opresión ejercida sobre seres que trascienden lo humano. Para abordar estas lagunas investigativas, este artículo examinará la lectura del libro álbum Este alce es mío de Oliver Jeffers usando la teoría de la recepción, el posthumanismo, la psicología cognitiva y los estudios de Literatura Infantil. Este análisis comparativo de casos sigue la metodología propuesta por Evelyn Arizpe y Morag Styles (2003). En él, el investigador adulto hizo preguntas abiertas sobre los elementos visuales y textuales del libro y dos niños lectores evidenciaron lecturas sobre interacciones entre animales y humanos con un foco en la noción de tenencia de mascotas. Antes de leer el libro álbum, los niños lectores evidenciaron una mentalidad en la que la noción de animales como seres sintientes o pensantes no existe. Sin embargo, la habilidad de la ficción infantil para desestabilizar las jerarquías humano-animales se logra manifestar a través de la crítica que terminan haciendo los lectores sobre la superioridad autoproclamada del protagonista sobre el alce, así como el aumento de su reconocimiento de la subjetividad del personaje animal. Este estudio por lo tanto es de utilidad como un caso de prueba para una pedagogía crítica que abarca como la ficción infantil puede ser usada para invitar a repensar la relación mascota-humano y desarrollar una visión de mundo menos antropocéntrica.

 

Resum

L’antropocentrisme, la idea que els humans són intrínsecament superiors als no-humans, impregna la literatura infantil. Encara que en l’última dècada ha sorgit una investigació teòrica sobre les interseccions entre la ficció infantil i el posthumanisme, la recerca empírica sobre el potencial pedagògic dels llibres infantils per a desestabilitzar l’antropocentrisme és relativament rara. En una línia semblant, el camp de la pedagogia crítica ha prestat relativament poca atenció a l’opressió dels éssers més-enllà-del-humà. Per a abordar aquestes llacunes en la recerca, aquest article examina les respostes de dos lectors infantils britànics al llibre il·lustrat d'Oliver Jeffers L’ant és meu  (This Moose Belongs to Me, 2012) a través de les perspectives de la teoria de la recepció, el posthumanisme, la psicologia cognitiva i els estudis de literatura infantil. Aquest estudi de cas segueix l’enfocament metodològic proposat per Evelyn Arizpe i Morag Styles (2003); mentre que l’investigador va fer preguntes obertes sobre els elements visuals i textuals del llibre, ambdós lectors van demostrar les seues interpretacions de les interaccions entre humans i animals amb un èmfasi en la noció de la possessió d’animals de companyia. Abans de llegir el llibre il·lustrat, els lectors infantils manifestaven una mentalitat en què no existia la qualitat de sentir dels animals. No obstant això, la capacitat de la ficció infantil per a desestabilitzar la jerarquia entre humans i animals es manifesta a través de la crítica dels lectors a la superioritat autoproclamada del protagonista sobre l’ant, així com en el seu reconeixement creixent de la subjectivitat de l’animal. Aquest estudi, per tant, serveix com a cas de prova de com la ficció infantil pot utilitzar-se en una pedagogia crítica per a fomentar una revisió de la relació humà-animal de companyia i promoure una visió del món menys antropocèntrica.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Sing Cheung, University of Cambridge

Sing Cheung recently completed his PhD in Education at the University of Cambridge. His doctoral thesis looks at the construction of contemporary girlhood through a material feminist reading of selected children’s novels and visual texts about magical girls and young witches produced in America and Japan. His research interests are in the intersections of literature, gender studies, posthumanism, and pedagogy. He teaches English literature at The Education University of Hong Kong and academic English at the College of Professional and Continuing Education, The Hong Kong Polytechnic University.

Descàrregues

Publicades

2024-12-30
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    0
  • PDF
    0

Número

Secció

Monograph

Metrics