Interpretar per a poblacions vulnerables

Just. Journal of Language Rights and Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories

Editen:

Lucía Ruiz-Rosendo i Conor Martin

 

La vulnerabilitat se sol definir com una situació en què hi ha un risc major de patir danys o perjudicis o en què es té menys capacitat o poder per protegir els interessos propis (Mackenzie 2013, 34). Les persones vulnerables són considerades com a tal perquè hi ha desigualtats de condició física, econòmica, social i de salut quan se les compara amb la població predominant (Rukmana 2014); això fa que siguen més propenses a trobar-se en situacions de necessitat, dependència, impotència o indefensió, i que tinguen major necessitat de protecció, suport o serveis especials per protegir-les o permetre’ls que es protegisquen a si mateixes (Scully 2013, 205). En aquest sentit, tal com afirma Mackenzie (2013, 34), alguns estudis analitzen la noció de vulnerabilitat en contrast amb el concepte d’autonomia en associar aquest últim amb ideals d’independència i autodeterminació. En aquesta línia, una altra concepció de vulnerabilitat es relaciona amb l’accés d’una determinada població a la protecció social oferida per l’Estat: com més feble és aquesta protecció, i com més difícil és per a una població accedir-hi, més vulnerable esdevé la població (Castell 1995). Castel argumenta que la vulnerabilitat no és sinònim d’exclusió respecte d’una població predominant, sinó més prompte una situació a la qual s’arriba per la separació gradual de les persones i les poblacions de la població predominant com a resultat de l’erosió de la protecció. Tenint en compte aquestes definicions, algunes de les poblacions vulnerables assenyalades en estudis especialitzats són les xiquetes i els xiquets (Bagattini 2019); les persones amb discapacitat (Scully 2013); les persones amb trastorns mentals (Atkinson 2007); pacients amb demència, la gent major i les persones refugiades i sol·licitants d’asil (Strokosch & Osborne 2016; Grubb & Frederiksen 2022).

Mackenzie, Rogers i Dodds (2013) declaren que, com a éssers socials i afectius, som emocionalment i psicològicament vulnerables a d’altri de moltes maneres: per pèrdua i dolor; per abandonament, abús o manca d’atenció, i per rebuig, ostracisme i humiliació. Com a éssers sociopolítics, quan la nostra capacitat de participació (en diferents facetes de la nostra vida) queda restringida, som vulnerables a l’explotació, la manipulació, l’opressió, la violència política i la violació dels nostres drets (Strokosch & Osborne 2016; Fleming & Osborne 2019). En el context dels sistemes socioecològics, la vulnerabilitat es defineix com aquella propensió a patir un dany (Adger 2006) quan el medi ambient té un impacte en les nostres accions i benestar. A més, hi ha determinades crisis o situacions d’emergència, com una pandèmia o un desastre natural, que intensifiquen i potencien algunes de les desigualtats preexistents en determinats grups que ja es troben en risc de vulnerabilitat major a les adversitats socioeconòmiques (vulnerabilitat interseccional). Totes aquestes definicions i perspectives matisades suggereixen que l’estudi de la vulnerabilitat i de les poblacions vulnerables comporta l’anàlisi de nocions complexes, les repercussions de les quals es relacionen amb un moment i lloc específics i amb un marc contextual determinat. En aquest sentit, no hi ha una divisió binària entre poblacions vulnerables i no vulnerables, sinó més prompte una degradació gradual i zones múltiples de vulnerabilitat en què una població o persona pot trobar-se. Per tant, cal argumentar que la noció de vulnerabilitat no s’aplica intrínsecament a una persona o població: en altres paraules, la noció de vulnerabilitat depèn d’un moment i un lloc determinats.

En aquesta mateixa línia, la llengua també genera situacions de vulnerabilitat. Per exemple, aquelles persones amb un domini limitat de la llengua predominant d’un lloc determinat (país, regió, ciutat, organització) es podrien qualificar com a vulnerables. Tot i que és cert que fins i tot la ciutadania que parla la llengua predominant d’un determinat lloc pot ser vulnerable, no parlar-la fa que la persona siga més procliu a la vulnerabilitat a l’hora de defensar la causa pròpia (en tribunals o comissaries de policia), de comunicar els seus problemes de salut (en centres sanitaris), o d’accedir a l’educació. La llengua també pot fer que algunes poblacions que, en altres circumstàncies, serien comunitats predominants, esdevinguen vulnerables. En el marc d’una crisi (conflicte armat, desastre natural o pandèmia), la ciutadania local sovint acara obstacles lingüístics o culturals quan ha d’accedir a l’assistència oferida per organitzacions humanitàries internacionals.

Per pal·liar aquesta vulnerabilitat causada per la llengua, els serveis públics contracten intèrprets perquè treballen amb poblacions vulnerables en diferents contextos: amb xiquetes i xiquets migrants (Sultanic 2022); amb persones amb trastorns mentals (Bot 2008); amb sol·licitants d’asil (Määttä, Puumala & Ylikomi 2021); o amb persones refugiades (González Campanella 2022), entre d’altres. Les organitzacions internacionals també contracten intèrprets a l’hora de proporcionar assistència a les poblacions que es troben en una situació de vulnerabilitat al seu propi país com a conseqüència d’una crisi, com ara el CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja) (Kherbiche 2009); Delgado Luchner & Kherbiche 2018), l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) (Todorova 2016, 2017, 2019); MSF (Metges sense Fronteres); o l’organització de les Nacions Unides, amb missions desplegades sobre el terreny (Ruiz Rosendo, Barghout & Martin 2021), per posar alguns exemples. D’altra banda, les organitzacions internacionals, com les Nacions Unides i d’altres, convoquen fòrums que permeten a les poblacions vulnerables alçar la veu i parlar directament davant de l’organització o a través d’ONG, com és el cas del Consell de Drets Humans o els Òrgans de Tractats, on també es contracten intèrprets.

Aquest monogràfic posarà l’èmfasi en la necessitat d’incloure i destacar els problemes lingüístics i culturals, centrant-nos en les i els intèrprets, en el debat sobre els reptes a què s’enfronten les persones en situacions de vulnerabilitat en diferents contextos. Així mateix, el volum posarà de manifest que calen més estudis per donar llum sobre els aspectes que exacerben els problemes detectats i que emanen de relacions de poder asimètriques entre les poblacions vulnerables i les dominants en un moment i un lloc específics.

Just. Journal of Language Rights and Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories sol·licita propostes d’articles per a un número monogràfic dedicat al tema de la interpretació per a poblacions vulnerables. Aquest volum pretén endinsar-se en el debat sobre els reptes a què s’enfronten les i els intèrprets quan treballen amb poblacions i comunitats vulnerables en contextos i situacions diferents, el seu posicionament i el paper que adopten com a agents de la comunicació.

Invitem la comunitat acadèmica a presentar articles en anglès, català o espanyol, des de perspectives disciplinàries diverses, així com estudis interdisciplinaris i transdisciplinaris. Considerem que cal impulsar el debat interdisciplinari entre el món acadèmic de disciplines com els estudis de traducció, la sociologia, l’antropologia, les ciències polítiques, els estudis per al desenvolupament i les ciències naturals, entre d’altres àmbits. Acceptem articles que ajuden a entendre millor la interpretació per a poblacions vulnerables. En concebre l’article, que s’ha de centrar principalment en els aspectes lingüístics i aquells relacionats amb la interpretació en contextos de vulnerabilitat, es convida les autores i els autors a respondre algunes de les preguntes següents:

 

• Qui són les poblacions vulnerables, sobretot, des de la perspectiva de la cultura i la llengua? Quin impacte té el posicionament de qui investiga en l’estudi de les poblacions vulnerables? 
1. Es concep la vulnerabilitat com un tret estàtic, o com un aspecte canviant i relatiu del posicionament? Com interactua la vulnerabilitat amb altres elements de posicionament d’aquestes poblacions?
2. Com gestiona qui investiga el seu posicionament quan estudia les poblacions vulnerables?
3. S’expressa la vulnerabilitat en el context de relacions de poder asimètriques? En cas afirmatiu, de quina manera?
4. Quina és la diferència entre una població vulnerable i una persona vulnerable?
• Què caracteritza la «interpretació per a poblacions vulnerables»?
1. Quin és el posicionament de les i els intèrprets que treballen amb poblacions vulnerables, sobretot, pel que fa a la formació (formal o no, incloent-hi la formació a través de la pertinença a una comunitat de pràctica on s’aprèn treballant ) i l’experiència?
2. On i en quins contextos treballen les i els intèrprets amb poblacions vulnerables (serveis públics, crisis, situacions humanitàries i de conflicte, conferències (internacionals) o fòrums de drets humans)?
3. Quines llengües (de signe i parlades) solen representar-se amb més freqüència?
• Pot un únic paradigma representar la “interpretació per a poblacions vulnerables” (o ho hauria de fer)?
1. Quins àmbits aborden o han abordat l’estudi de les poblacions vulnerables?
2. Com cal abordar aquest tema en estudis futurs?
3. Quins són els reptes i dificultats comunes a què s’enfronten les persones usuàries no vulnerables i les i els intèrprets quan treballen amb poblacions vulnerables en diferents àmbits?
4. En quina mesura podrien les i els intèrprets ajudar les poblacions vulnerables a fer front a la vulnerabilitat a través de la promoció de la seua autonomia, ja siga lingüística o d’una altra natura?

 

Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories és una revista dedicada a difondre estudis sobre la protecció, l’observança i la promoció dels drets de les minories lingüístiques, així com temes afins que sorgeixen de la confluència de la llengua, les dinàmiques socials de dominació i opressió, i el dret. Es convida la comunitat acadèmica a enviar manifestar l’interés per presentar un article o remetre les consultes que puguen sorgir directament a les persones que editaran el volum, Lucía Ruiz Rosendo (lucia.ruiz@unige.ch) i Conor Martin (conor.martin@unige.ch), abans del 15 de maig de 2023. S’invita igualment les autores i els autors interessats a enviar l’article complet abans de l’1 de novembre de 2023. El nombre de paraules ha de ser d’entre 6000 i 8000 mots (sense comptar-hi el resum ni les referències, però incloent-hi les notes al peu). Els manuscrits es remetran a una avaluació de cec doble per part d’un mínim de dues persones expertes. Juntament amb el resum, caldrà incloure, en un arxiu diferent, una breu nota biogràfica de les persones que presenten la proposta. Tots els resums i manuscrits han de seguir l’adaptació al català del Chicago Manual of Style (CMS) de Just (https://ojs.uv.es/index.php/JUST/about/submissions), tant per a la citació com per a altres aspectes de la redacció.

 

La publicació d’aquest número monogràfic seguirà el calendari editorial següent:

 

Tramesa d’articles complets	1 de novembre de 2023
Recepció de comentaris (revisió de cec doble)	15 de gener de 2024
Tramesa de la versió final dels articles	15 de febrer de 2024
Recepció de la decisió final	1 d’abril de 2024
Publicació del número monogràfic	23 d’abril de 2024

* A causa del gran nombre de propostes rebudes, el termini de recepció de l’avaluació s’ha ampliat. 

 

Bibliografia

 

Adger, W. Neil. 2006. «Vulnerability». Global environmental change 16: 268-281.

Atkinson, Jacqueline M. 2007. «Protecting or empowering the vulnerable? Mental illness, communication and the research process». Research Ethics Review 3 (4): 134-138.

Bagattini, Alexander. 2019. «Children’s well-being and vulnerability». Ethics and Social Welfare 13 (3): 211-215.

Bot, Hanneke. 2018. «Interpreting for vulnerable people–Cooperation between professionals». Current Trends in Translation Teaching and Learning 5: 47-70.

Castel, Robert. 1995. Les metamorphoses de la question sociale. París: Gallimard.

Delgado Luchner, Carmen & Leila Kherbiche. 2018. «Without fear or favour? The positionality of ICRC and UNHCR interpreters in the humanitarian field». Target 30 (3): 408-29.

Flemig, Sarah S. & Stephen P. Osborne. 2019. «The dynamics of co-production in the context of social care personalisation: Testing theory and practice in a Scottish context». Journal of Social Policy 48 (4): 671-697.

González Campanella, Alejandra. 2022. «Trauma informs so much of what happens: Interpreting refugee-background clients in Aotearoa New Zealand». Perspectives (publicació prèvia en línia).

Grubb, Ane & Morten Frederiksen. 2022. «Speaking on behalf of the vulnerable? Voluntary translations of citizen needs to policy in community co-production». Public Management Review 24 (12): 1894-1913.

Kherbiche, Leila. 2009. Interprètes de l’ombre et du silence : entre cris et chuchotements (Réflexion sur l’interprétation dans un contexte humanitaire auprès du CICR). Tesi de màster inèdita. Universitat de Ginebra.

Mackenzie, Catriona. 2013. «The importance of relational autonomy and capabilities for an ethics of vulnerability». En Vulnerability: New essays in ethics and feminist philosophy, edició de Catriona Mackenzie, Wendy Rogers & Susan Dodds, 33-59. Oxford: Oxford University Press.

Mackenzie, Catriona, Wendy Rogers & Susan Dodds, eds. 2013. Vulnerability: New essays in ethics and feminist philosophy. Oxford: Oxford University Press.

Määttä, Simo K., Eeva Puumala & Riitta Ylikomi. 2021. «Linguistic, psychological and epistemic vulnerability in asylum procedures: An interdisciplinary approach». Discourse Studies 23 (1): 46-66.

Ruiz Rosendo, Lucía, Alma Barghout & Conor Martin. 2021. «Interpreting on UN field missions: A training programme». The Interpreter and Translator Trainer 15 (4): 450-467.

Rukmana, Desdén. 2014. «Vulnerable Populations». En Encyclopedia of quality of life and well-being research, edició de Alex C. Michalos. Dordrecht: Springer.

Scully, Jackie L. 2013. «Disability and vulnerability: On bodies, dependence, and power». En Vulnerability: New essays in ethics and feminist philosophy, edició de Catriona Mackenzie, Wendy Rogers & Susan Dodds, 204-221. Oxford: Oxford University Press.

Strokosch, Kirsty & Stephen P. Osborne. 2016. «Asylum seekers and the co-production of public services: Understanding the implications for social inclusion and citizenship». Journal of Social Policy 45 (4): 673-690.

Sultanic, Indira. 2022. «Interpreting for vulnerable populations. Training and education of interpreters working with refugee children in the United States». En Interpreter training in conflict and post-conflict scenarios, edició de Lucia Ruiz Rosendo & Marija Todorova, 114-128. Londres: Routledge.

Todorova, Marija. 2016. «Interpreting conflict mediation in Kosovo and Macedonia». Linguistica Antverpiensia 15: 227-240.

Todorova, Marija. 2017. «Interpreting at the border: “Shuttle interpreting” for the UNHCR». Clina 3 (2): 115-129.

Todorova, Marija. 2019. «Interpreting for refugees: Empathy and activism». En Intercultural crisis communication: Translation, interpreting, and languages in local crises, edició de Federico Federici & Christophe Declercq, 153-173. Londres: Bloomsbury Academics.