Drets lingüístics i tecnologies

Els drets lingüístics i les tecnologies de la informació a la cruïlla

Just. Journal of Language Rights and Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories

Editores invitades:

Deborah Giustini & María Jiménez-Andrés

 

Els fonaments dels drets lingüístics són el dret a triar i utilitzar la llengua pròpia en contextos diferents, entre aquests, els entorns jurídics i educatius i els mitjans de comunicació (De Varennes 2007). A nivell mundial, les persones parlants de llengües minoritàries i els seus drets lingüístics acaren riscos específics a causa del predomini de la llengua de l’Estat, l’assimilació i el colonialisme, que comporten un ús menor de la llengua minoritària a favor de la majoritària (Romaine 2007). Els ràpids avanços en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la intel·ligència artificial (IA) tenen conseqüències de gran rellevància a les societats multilingües i els seus drets lingüístics.

La política i la planificació lingüístiques presten una atenció creixent al paper de la tecnologia en la revitalització de llengües en perill i la promoció pública del multilingüisme i la justícia social (Gazzola et al. 2023). Les organitzacions internacionals, com les institucions de la UE, solen estar al capdavant de la preservació dels drets lingüístics com a drets fonamentals de les persones i integrants essencials del seu patrimoni cultural. Iniciatives com les dels projectes Igualtat de les Llengües Digitals i Igualtat de les Llengües Europees tenen com a objectiu donar suport a les llengües perquè prosperen en l’era digital (Gaspari et al. 2023). Les organitzacions internacionals, les ONG i els grups humanitaris també prioritzen la gestió de la comunicació i la preservació de la diversitat lingüística mitjançant tecnologies per millorar la difusió d’informació en contextos de crisi (Tesseur 2018; O’Brien et al. 2018; Federici & O’Brien 2019; Jiménez-Andrés & Orero 2022).

Això no obstant, certes comunitats vulnerables, com, per exemple, persones migrants i refugiades, tenen menys accés als serveis digitals i depenen, sovint, d’associacions i ONG (Jiménez-Andrés & Orero 2022). Aquestes poblacions també acaren obstacles relacionats amb l’alfabetització digital, que en pot fomentar l’exclusió social. A més, hi ha una adopció baixa de tecnologies de traducció i interpretació al si de les ONG i els grups d’ajuda humanitària (Rico 2019). La traducció automàtica es reserva per a publicacions oficials i de donants (Hunt et al. 2019), atès el suport limitat per a idiomes minoritaris, derivat d’un disseny orientat principalment a fins comercials (Nurminen & Koponen 2020). Tot i que moltes organitzacions donen suport a la interpretació remota per vídeo (VRI) com a solució rendible, les limitacions de la infraestructura tècnica en restringeixen l’ús en entorns humanitaris (James et al. 2022). En aquestes organitzacions, l’ús de la tecnologia planteja qüestions ètiques i de qualitat que s’han evidenciat en la dependència creixent de traduccions amb sistemes d’intel·ligència artificial en els sistemes d’asil i immigració (Giustini 2024a, 2024b).

Els avanços recents en el camp de la intel·ligència artificial generativa (GenAI) i els grans models lingüístics (LLM) podrien agreujar la situació ja desafavorida de determinades llengües. Els LLM sovint obtenen pitjors resultats en idiomes no majoritaris, però tenen un paper cada vegada més important en entorns tan delicats com la justícia, l’asil i l’atenció sanitària. S’ha demostrat que els LLM, formats en el llenguatge humà, perpetuen els prejudicis racials i de gènere (Wang, Rubinstein & Cohn 2022), cosa que té conseqüències per a l’atribució de responsabilitats i en les mesures correctives necessàries, ja que els errors que cometen aquests sistemes són opacs.

Aquesta qüestió està estretament vinculada a la funció que exerceixen les empreses tecnològiques en relació amb els drets lingüístics. Els LLM actuals són, majoritàriament, propietat d’un nombre escàs de gegants tecnològics (la majoria del Nord Global), cosa que planteja inquietuds ètiques en matèria de concentració de recursos d’IA, transparència i criteris de ciència oberta (van Dis et al. 2023). Les empreses de desenvolupament donen prioritat a les aplicacions LLM per a idiomes amb un rendiment més fiable, per la qual cosa es perpetua el menor rendiment dels models en llengües minoritàries i la infrarepresentació d’idiomes i grups socials en els espais digitals (Weidinger et al. 2021; Rozado 2023). Tot i que els LLM poden eliminar les barreres d’idioma, això no és obstacle perquè els exploten els països d’ingressos alts i els grups privilegiats. Al Sud Global, les empreses tecnològiques amb seu al Nord Global es beneficien, a més, de la desigualtat econòmica, i els productes que creen refermen encara més el domini hegemònic occidental a la IA i, per tant, el colonialisme digital (Healy 2023, 4). L’accés desigual a Internet i els requisits de maquinari poques vegades permeten que els beneficis dels LLM siguen accessibles per a tothom (Sambasivan & Holbrook 2018).

Finalment, els avanços tecnològics en interpretació remota (Fantinuoli 2018; Giustini 2022), interpretació assistida per ordinador (Fantinuoli 2023), models de traducció/interpretació gig (Fırat 2021; Giustini en premsa), capacitació en IA/LLM (Healy 2013) i traducció automàtica (Rothwell et al. 2023) han posat de manifest la necessitat d’assegurar els drets laborals en la indústria lingüística, alhora que la conveniència de reavaluar les condicions laborals, els rols i les identitats. Tot i que els avanços tecnològics han portat més eficiència i flexibilitat, també han requerit que les i els professionals s’adapten a la integració de les tecnologies, amb repercussions en la capacitació, les tarifes i la satisfacció laboral.

Aquest monogràfic se centra en la necessitat crítica d’abordar les qüestions més urgents en la intersecció dels drets lingüístics i la tecnologia, així com els desafiaments a què s’enfronten les comunitats vulnerables en diversos contextos. A més, el monogràfic apel·la a una investigació de major abast dels complexos factors socials, polítics, humanitaris i organitzatius que amplifiquen els desequilibris de poder relacionats amb el llenguatge, específicament, en el context del canviant panorama tecnològic.

Just. Journal of Language Rights and Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories sol·licita propostes per a un número monogràfic sobre la cruïlla entre els drets lingüístics i les tecnologies de la informació. Aquest volum pretén impulsar un debat sobre la dinàmica i els desafiaments que plantegen la intersecció dels drets lingüístics i la tecnologia, i com els avanços en la intel·ligència artificial, la traducció automàtica, la interpretació automàtica i la comunicació digital, entre d’altres, afecten la diversitat lingüística i l’accessibilitat, així com les comunitats i les polítiques lingüístiques, en un món cada vegada més interconnectat.

Convidem la comunitat acadèmica a presentar resums en anglès, castellà o català. S’espera que els resums provinguen de diferents disciplines, així com estudis inter i transdisciplinaris. L’objectiu del volum és fomentar un debat interdisciplinari entre els estudis de traducció i interpretació, les ciències socials, les ciències polítiques, els estudis de desenvolupament, la interacció persona-computadora i estudis de ciència i tecnologia, entre d’altres camps. En preparar l’article, les autores i els autors poden considerar i abordar les preguntes orientatives següents:

 

Organitzacions, tecnologies i comunitats vulnerables:

• Com pot garantir la tecnologia l’accés equitatiu en diferents llengües i protegir la diversitat lingüística per a les comunitats vulnerables en una varietat de contextos, incloses situacions humanitàries i de crisi?
• Com poden les tecnologies de la traducció i la interpretació donar un millor suport a les persones parlants de llengües minoritàries i a les varietats lingüístiques no majoritàries dins i fora dels entorns organitzatius?

 

Preocupacions ètiques i de qualitat en l’ús de la tecnologia:

• Quines garanties ètiques es poden posar en pràctica per abordar els possibles biaixos i desigualtats que sorgeixen de les tecnologies lingüístiques impulsades per la IA?
• Com es poden fer més transparents i responsables els processos de presa de decisions mitjançant la tecnologia, especialment, en contextos d’asil i altres contextos semblants?

Empreses tecnològiques i drets lingüístics:

• Quina funció han de tenir les empreses de tecnologia en la promoció dels drets lingüístics? Com es pot gestionar èticament el monopoli sobre els models lingüístics?
• Quines estratègies poden garantir l’accés equitatiu a les tecnologies per a llengües i comunitats marginades, d’acord amb els principis dels drets lingüístics?

Impacte en les i els professionals del llenguatge:

• Com poden les i els professionals de l’àmbit lingüístic negociar condicions laborals justes en un panorama cada vegada més impulsat per la tecnologia?
• Quines són les conseqüències de la integració tecnològica per a les i els professionals del sector, particularment, pel que fa a les competències i la seguretat laboral?

Llengua, drets humans i tecnologies:

• Com contribueix la tecnologia a mantenir o alterar les comunitats etnolingüístiques i de gènere?
• Quin paper pot tenir la tecnologia en la protecció del coneixement ecològic i el patrimoni cultural, i/o en la preservació i la transmissió del coneixement indígena a través del llenguatge?

IA i comunitats lingüístiques:

• Quines són les conseqüències dels biaixos en el processament del llenguatge natural i els sistemes d’intel·ligència artificial, especialment, pel que fa als drets lingüístics?
• Com afecta l’ús dels serveis de traducció automàtica les comunitats lingüístiques i quines en són les repercussions per a les llengües amb representació digital limitada?

Paisatges lingüístics digitals:

• Com es manifesten les dinàmiques de poder i els drets lingüístics en l’ús del llenguatge en els espais digitals? Hi ha estratègies i eines per a l’activisme pels drets lingüístics?
• Quines són les dimensions jurídiques i ètiques dels drets lingüístics en el context d’Internet i la comunicació digital i com es pot protegir la diversitat lingüística en línia?

 

Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories és una revista dedicada a difondre estudis sobre la protecció, l’observança i la promoció dels drets de les minories lingüístiques, així com temes afins que sorgeixen de la confluència de la llengua, les dinàmiques socials de dominació i opressió, i el dret. Es convida la comunitat acadèmica a enviar les propostes, d’entre 500 i 700 paraules, com també les consultes que puguen sorgir, directament a les editores invitades, Deborah Giustini (dgiustini@hbku.edu.qa) i María Jiménez-Andrés (mandres@hbku.edu.qa), abans de l’1 de maig de 2024. Juntament amb el resum, caldrà incloure, en un arxiu diferent, una breu nota biogràfica de les persones que presenten la proposta. Tots els resums i manuscrits han de seguir l’adaptació al català del Chicago Manual of Style (CMS) de Just (https://ojs.uv.es/index.php/JUST/about/submissions), tant per a la citació com per a altres aspectes de la redacció. En acceptar els resums, es remetrà una invitació a presentar l’article complet que s’haurà de situar entre les 6000 i les 8000 paraules (sense comptar el resum ni les referències, però incloent-hi les notes al peu). Els manuscrits es remetran a una avaluació de cec doble per part d’un mínim de dues persones expertes.

 

La publicació d’aquest número monogràfic seguirà el calendari editorial següent:

 

Enviament de resums (500 a 700 paraules) a les editores invitades	31 de maig de 2024 (termini ampliat)
Remissió de decisions sobre els resums	1 de juny de 2024
Presentación de los artículos completos	1 de desembre de 2024
Presentació dels articles complets	1 de novembre de 2025
Acceptació final	15 de gener de 2026
Publicació del número monogràfic	23 d’abril de 2026

 

Bibliografia

Fantinuoli, Claudio, ed. 2018. Interpreting and technology. Berlín: Language Science Press. https://doi.org/10.5281/zenodo.1493281.

Fantinuoli, Claudio. 2023. “Towards AI-enhanced computer-assisted interpreting.” En Interpreting technologies – Current and future trends, edició de Gloria Corpas Pastor & Bart Defrancq, 46–71. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/ivitra.37.03fan.

Federici, Federico M. & Sharon O’Brien, ed. 2019. Translation in cascading crises. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780429341052.

Fırat, Gökhan. 2021. “Uberization of translation: Impacts on working conditions.” The Journal of Internationalization and Localization 8 (1): 48–75. https://doi.org/10.1075/jial.20006.fir.

Gaspari, Federico, Annika Grützner-Zahn, Georg Rehm, Owen Gallagher, Maria Giagkou, Stelios Piperidis&Andy Way. 2023. European language equality: A strategic agenda for digital language equality. Cham: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-031-28819-7_1.

Gazzola, Michele, Federico Gobbo, David Cassels Johnson & Jorge Antonio Leoni de León. 2023. Epistemological and theoretical foundations in language policy and planning. Cham: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-031-22315-0.

Giustini, Deborah. 2022. “COVID-19 and the configuration of materiality in remote interpreting: Is technology biting back?” En Translation and interpreting in the age of COVID-19, edició de Kanglong Liu & Andrew K.  F Cheung, 197–217. Singapur: Springer. https://doi.org/10.1007/978-981-19-6680-4_11.

Giustini, Deborah. 2024. “Deconstructing the en-gendering mechanisms of interpreting technologies: A posthumanist feminist inquiry.” En Gendered technology in translation and interpreting: Centering rights in the development of language technologies, edició d’Esther Monzó-Nebot & Vicenta Tasa. Nova York: Routledge.

Giustini, Deborah. 2024. “Exploring the influence of EU institutions on remote interpreting: A practice-based epistemological perspective.” En Critical approaches to institutional translation and interpreting: Challenging epistemologies, edició d’Esther Monzó-Nebot & María Lomeña-Galiano. Nova York: Routledge.

Giustini, Deborah. Forthcoming. “‘You can book an interpreter the same way you order your Über’: (Re)interpreting work practice and digital labour platforms.” En “Mean Machines? Technological (R)evolution and Human Labour in the Translation and Interpreting Industry,” edició de Michael Tieber & Stefan Baumgarten. Special issue, Perspectives: Studies in Translation Theory and Practice.

Healy, Myke. 2023. “Approaches to generative artificial intelligence. A social justice perspective.” arXiv. https://doi.org/10.2139/ssrn.4544617.

Hunt, Matthew, Sharon O’Brien, Patrick Cadwell & Dónal P. O’Mathúna. 2019. “Ethics at the intersection of crisis translation and humanitarian innovation.” Journal of Humanitarian Affairs 1 (3): 23–32. https://doi.org/10.7227/JHA.022.

James, Tyler G., Kyle A. Coady, Jeanne-Marie R. Stacciarini, Michael M. McKee, David G. Phillips, David Maruca & JeeWon Cheong. 2022. ““They’re not willing to accommodate Deaf patients”: Communication experiences of Deaf American Sign Language users in the emergency department.” Qualitative Health Research 32 (1): 48–63. https://doi.org/10.1177/10497323211046238.

Jiménez-Andrés, María & Pilar Orero. 2022. “Digital multilingual practices in third-sector organizations.” En Translating crises, edició de Sharon O’Brien & Federico M. Federici, 165–182. Londre: Bloomsbury. https://doi.org/10.5040/9781350240117.ch-10.

Nurminen, Mary & Maarit Koponen. 2020. “Machine translation and fair access to information.” Translation Spaces9 (1): 150–169. https://doi.org/10.1075/ts.00025.nur.

O’Brien, Sharon, Federico M. Federici, Patrick Cadwell, Jay Marlowe & Brian Gerber. 2018. “Language translation during disaster: A comparative analysis of five national approaches.” International Journal of Disaster Risk Reduction 31: 627–636. https://doi.org/10.1016/j.ijdrr.2018.07.006.

Perrigo, Billy. 2023. “The workers behind AI rarely see its rewards. This Indian startup wants to fix that.” Time, https://time.com/6297403/the-workers-behind-ai-rarely-see-its-rewards-this-indian-startup-wants-to-fix-that/.

Rico, Celia. 2019. “Mapping translation technology and the multilingual needs of NGOs along the aid chain.” En Translation in cascading crises, edició de Federico Federici & Sharon O’Brien. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780429341052-6.

Romaine, Suzanne. 2007. “The impact of language policy on endangered languages.” En Democracy and human rights in multicultural societies, edició de Matthias Koenig & Paul de Guchteneire, 217–236. Londres: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315095028-10.

Rothwell, Andrew, Joss Moorkens, María Fernández-Parra, Joanna Drugan & Frank Austermuehl, ed. 2023. Translation tools and technologies. Abingdon: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003160793-1.

Rozado, David. 2023. “The Political Biases of ChatGPT.” Social Sciences 12 (3): art. 148. https://doi.org/10.3390/socsci12030148.

Sambasivan, Nithya & Jess Holbrook. 2018. “Toward responsible AI for the next billion users.” Interactions 26 (1): 68-71. https://doi.org/10.1145/3298735.

Tesseur, Wine. 2018. “Researching translation and interpreting in non-governmental organisations.” Translation Spaces 7 (1): 1–19. https://doi.org/10.1075/ts.00001.tes.

van Dis, Eva A. M., Johan Bollen, Willem Zuidema, Robert van Rooij & Claudi L. Bockting. 2023. “ChatGPT: Five priorities for research.” Nature 614 (7947): 224–226. https://doi.org/10.1038/d41586-023-00288-7.

de Varennes, Fernand. 2007. “Language rights as an integral part of human rights–A legal perspective.” En Democracy and human rights in multicultural societies, edició de Matthias Koenig & Paul de Guchteneire, 115–125. Londre: Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315095028-6.

Wang, Jun, Benjamin I. P. Rubinstein & Trevor Cohn. 2022. “Measuring and mitigating name biases in neural machine translation.” Proceedings of the 60th Annual Meeting of the Association for Computational Linguistics (ACL 2022), Vol 1: (Long Papers): 2576–2590. https://doi.org/10.18653/v1/2022.acl-long.184.

Weidinger, Laura, John Mellor, Maribeth Rauh, Conor Griffin, Jonathan Uesato, Po-Sen Huang, Myra Cheng, Mia Glaese, Atoosa Kasirzadeh Borja Balle, Zac Kenton, Sasha Brown, Will Hawkins, Tom Stepleton, Courtney Biles, Abeba Birhane, Julia Haas, Laura Rimell, Lisa Anne Hendricks, William Isaac, Sean Legassick, Geoffrey Irving & Iason Gabriel. 2021. “Ethical and social risks of harm from language models.” arXiv. https://doi.org/10.48550/arXiv.2112.04359.