La ciència del transhumanisme: Ja som a prop?

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/metode.12.20710

Paraules clau:

millorament, interfície humana-màquina, CRISPR, cíborg, edició genòmica

Resum

L’objectiu del transhumanisme és utilitzar la ciència i la tecnologia per portar els éssers humans més enllà dels límits de la seua forma natural. Per primera vegada, els avanços científics recents han possibilitat intervencions genètiques relacionades amb l’evolució humana dirigida. Un altre tipus de desenvolupaments ens han donat innovacions electromecàniques, incloent-hi la miniaturització de components i millores en materials biocompatibles, i s’estan creant interfícies cervell-màquina (ICM) que potencien una dimensió cibernètica en la qual podríem controlar dispositius mecànics amb la ment. Aquest article repassa els avanços recents més importants, amb especial atenció a l’edició genòmica i els usos terapèutics de les ICM, així com altres usos d’aquestes tecnologies per al millorament humà.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Chris Willmott, Universitat de Leicester (Regne Unit).

Professor del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester (Regne Unit). Ha dut a terme recerca sobre la resistència als antibiòtics i actualment es dedica sobretot a les àrees de bioètica, pedagogia, i la representació de la ciència en els mitjans de comunicació.

Referències

Begley, S. (2017, August 10). Birth of CRISPR’d pigs advances hopes for turning swine into organ donors. STAT. https://www.statnews.com/2017/08/10/crispr-pigs-organ-transplant

Brooks, R. (2017). The seven deadly sins of AI predictions. MIT Technology Review, 120(6), 79–86. https://www.technologyreview.com/2017/10/06/241837/the-seven-deadly-sins-of-ai-predictions

Collinger, J. L., Wodlinger, B., Downey, J. E., Wang, W., Tyler-Kabara, E. C., Weber, D. J., McMorland, A. J. C., Velliste, M., Boninger, M. L., & Schwartz, A. B. (2013). High-performance neuroprosthetic control by an individual with tetraplegia. The Lancet, 381(9866), 557–564. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(12)61816-9

Corbyn, Z. (2019, September 22). Are brain implants the future of thinking? The Guardian. https://www.theguardian.com/science/2019/sep/22/brain-computer-interface-implants-neuralink-braingate-elon-musk

Flesher, S. N., Collinger, J. L., Foldes, S. T., Weiss, J. M., Downey, J. E., Tyler-Kabara, E. C., Bensmaia, S. J., Schwartz, A. B., Boninger, M. L., & Gaunt, R. A. (2016). Intracortical microstimulation of human somatosensory cortex. Science Translational Medicine, 8(361), 361ra141. https://doi.org/10.1126/scitranslmed.aaf8083

Gaj, T., Gersbach, C. A., & Barbas III, C. F. (2013). ZFN, TALEN, and CRISPR/Cas-based methods for genome engineering. Trends in Biotechnology, 31(7), 397–405. https://doi.org/10.1016/j.tibtech.2013.04.004

Giger, J. C., Piçarra, N., Alves‐Oliveira, P., Oliveira, R., & Arriaga, P. (2019). Humanization of robots: Is it really such a good idea? Human Behavior and Emerging Technologies, 1(2), 111–123. https://doi.org/10.1002/hbe2.147

Lebedev, M. A., Opris, I., & Casanova, M. F. (2018). Augmentation of brain function: Facts, fiction and controversy. Frontiers in Systems Neuroscience, 12, 45. https://doi.org/10.3389/fnsys.2018.00045

Platt, R. J. (2019). CRISPR tool enables precise genome editing. Nature, 576, 48–49. https://doi.org/10.1038/d41586-019-03392-9

Polikov, V. S., Tresco, P. A., & Reichert, W. M. (2005). Response of brain tissue to chronically implanted neural electrodes. Journal of Neuroscience Methods, 148(1), 1–18. https://doi.org/10.1016/j.jneumeth.2005.08.015

Rauti, R., Musto, M., Bosi, S., Prato, M. & Ballerini, L. (2019). Properties and behavior of carbon nanomaterials when interfacing neuronal cells: How far have we come? Carbon, 143, 430–446. https://doi.org/10.1016/j.carbon.2018.11.026

Regalado, A. (2019, December 30). He Jiankui faces three years in prison for CRISPR babies. MIT Technology Review. https://www.technologyreview.com/2019/12/30/131061/he-jiankui-sentenced-to-three-years-in-prison-for-crispr-babies

Roelfsema, R., Denys, D., & Klink, P. C. (2018). Mind reading and writing: The future of neurotechnology. Trends in Cognitive Sciences, 22(7), 598–610. https://doi.org/10.1016/j.tics.2018.04.001

Salas, M. A., Bashford, L., Kellis, S., Jafari, M., Jo, H. C., Kramer, D., Shanfield, K., Pejsa, K., Lee, B., Liu, C. Y., & Andersen, R. A. (2018). Proprioceptive and cutaneous sensations in humans elicited by intracortical microstimulation. eLife, 7, e32904. https://doi.org/10.7554/eLife.32904

Shook, J. R., & Giordano, J. (2016). Neuroethics beyond normal: Performance enablement and self-transformative technologies. Cambridge Quarterly of Healthcare Ethics, 25(1), 121–140. https://doi.org/10.1017/S0963180115000377

Tirosh-Samuelson, H. (2018). In pursuit of perfection: The misguided transhumanist vision. Theology and Science, 16(2), 200–222. https://doi.org/10.1080/14746700.2018.1463659

Waldert, S. (2016). Invasive vs. non-invasive neuronal signals for brain-machine interfaces: Will one prevail? Frontiers in Neuroscience, 10, 295. https://doi.org/10.3389/fnins.2016.00295

Wang, T., Wei, J. J., Sabatini, D. M., & Lander, E. S. (2014). Genetic screens in human cells using the CRISPR-Cas9 system. Science, 343(6166), 80–84. https://doi.org/10.1126/science.1246981

Yazdi, P. (2020, September 22). 13 effects of transcranial direct current stimulation (tDCS). SelfHacked. https://selfhacked.com/blog/tdcs-benefits

Descàrregues

Arxius addicionals

Publicades

2022-02-02

Com citar

Willmott, C. (2022). La ciència del transhumanisme: Ja som a prop?. Metode Science Studies Jornal, (12), 161–167. https://doi.org/10.7203/metode.12.20710
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1495
  • (Español)
    6
  • PDF
    921

Número

The future of science (2022)

Secció

Transhumanisme. Més enllà del cos

Llicència

Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:

    1. Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
    2. Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.

Metrics

Articles similars

> >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.