A vindication of ethnobotany: Between social and natural science
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.6.4402Paraules clau:
ethnobiology, ethnobotany, citizen science, natural science, social science, multidisciplinarityResum
Ethnobotany, a discipline located at the intersection between natural science and social science, is sometimes misunderstood by researchers from one field or the other. In this article we will discuss the positive and negative aspects of interdisciplinarity regarding this subject, and we will argue its status as science from different points of view. Our conclusion is that ethnobotanical inquiry – as any other ethnobiological inquiry – falls within the scientific field and is currently fairly consolidated, active and productive. In addition, ethnobotany is a citizen science: the participation of the population is essential for research, which must be communicated to the academia, but also to the common citizen
Descàrregues
Referències
Barrau, J. (1971). L’ethnobotanique au carrefour des sciences naturelles et des sciences humaines. Bulletin de la Société Botanique de France, 118, 237–248. doi: 10.1080/00378941.1971.10838893
Bennett, B. C. (2005). Ethnobotany education, opportunities and needs in the U.S. Ethnobotany Research & Applications, 3, 113–121.
Berlin, B. (1992). Ethnobiological classification: Principles of categorization of plants and animals in traditional societies. Princeton: Princeton University Press.
Bonney, R., Cooper, C. B., Dickinson, J., Kelling, S., Phillips, T., Rosenberg, K. V., & Shirk, J. (2009). Citizen science: A developing tool for expanding science knowledge and scientific literacy. BioScience, 59, 977–984. doi: 10.1525/bio.2009.59.11.9
Camarasa, J. M. (1984). Pius Font i Quer: Un precursor de l’etnobotànica farmacèutica a Catalunya. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 3, 175–186.
Font i Quer, P. (1916). La ciència d’en Sovatger. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, 66, 142–145.
Hand, E. (2010). Citizen science: People power. Nature, 466, 685–687. doi: 10.1038/466685a
Harshberger, J. W. (1896). Purposes of ethnobotany. Botanical Gazette, 21, 146–154.
Heinrich, M. (2000). Ethnobotany and its role in drug development. Phyto-therapy Research, 14, 479–488. doi: 10.1002/1099-1573(200011)14:7<479::aid-ptr958>3.0.co;2-2
Irwin, A. (1995). Citizen science: A study of people, expertise and sustainable development. London: Routledge.
Lévi-Strauss, C. (1962). La pensée sauvage. Paris: Plon. Palacín, J. M. (1994). La “medicina popular”: Fuentes para su estudio y método de trabajo. Metodología de la Investigación Científica Sobre Fuentes Aragonesas, 9, 359–419.
Pardo de Santayana, M. (2014). Etnobotánica e inventario español de conocimientos tradicionales. Conservación Vegetal, 18, 1–4.
Pardo de Santayana, M., Pieroni, A., & Puri, R. (Eds.) (2010). Ethnobotany in the new Europe. People, health and wild plant resources. New York-Oxford: Berghahn Books.
Portères, R. (1970). Cours d’ethno-botanique et ethno-zoologie (1969-1970). Volume I. Paris: Muséum National d’Histoire Naturelle.
Saslis-Lagoudakis, C. H., Klitgaard, B. B., Forest, F., Francis, L., Savolainen, V., Williamson, E. M., & Hawkins, J. A. (2011). The use of phylogeny to interpret cross-cultural patterns in plant use and guide medicinal plant discovery: An example from Pterocarpus (Leguminosae). PLoS ONE, 6(7), e22275. doi: 10.1371/journal.pone.0022275
Schultes, R. E., & von Reis, S. (Eds.). (1995). Ethnobotany: Evolution of a discipline. London: Chapman and Hall.
Snow, C. P. (1965). Les dues cultures i la revolució científica. Barcelona: Edicions 62.
Trotter, R. T., & Logan, M. H. (1986). Informant consensus: A new approach for identifying potentially effective medicinal plants. In N. L. Etkin (Ed.), Plants in indigenous medicine and diet, behavioural approaches. New York: Redgrave Publishing Company.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1689
-
PDF 464
Número
Secció
Llicència
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.