De la desaparició i l'animalización: retrats de la identitat femenina a través de la malaltia i la deshumanització del cos en les obres Òxido de Carmen d'Ana María del Riu i Lumpérica de Diamela Eltit

Resum

Aquest article proposa analitzar com en aquestes dues obres, Óxido de Carmen i Lumpérica, es plasmen violències patriarcals que mutilen el cos i equilibri psicològic de les dones, a través del control de les conductes alimentoses i les restriccions inhibidores de desig. Des de la novel·la d'Ana María del Riu, aprofundiré en els vincles identitaris comunitaris establits entorn de l'alimentació i els processos de destrucció identitària que relata l'autora fins a l'extrem, a través l'anorèxia que pateix Carmen, i que acaba per trobar-se en un fossat purgatori del qual només aconsegueix eixir desapareixent. En el text de Diamela, Lumpérica, analitzaré la manera de generar identitat que ofereix l'autora, que no implica el destí ineludible d'una silueta difuminada fins a la seua extinció, sinó una figura deformada, la mutació electa animalizada de la identitat “dona”. En Lumpérica assistim a la imatge de l'existència en el marge i la seua lluita per prendre l'espai, la revelació de reconéixer-se en termes propis.