Literatura en la universitat. Lectura lúcida i escriptura creativa

Resum

La lectura i l'escriptura són activitats irreemplaçables per a la formació del ciutadà en una societat moderna i democràtica, d'individus lliures que posseeixen un elevat autoconeixement. Es comprén que la reducció de la formació lingüística i literària de la població ha sigut un dels trets més regressius (per deshumanitzadors) dels últims temps. I al revés, la seua incipient rehabilitació actual obri perspectives de treball positiu als qui detectem el poder humanitzador del llenguatge.
En este article se sosté la idea que no hi ha millor manera d'ensenyar a escriure que ensenyant a llegir, perquè escriure i llegir són activitats recíproques (Roca, 2021). Partint d'eixa premissa, es proposarà una pedagogia del text literari basada en les tres fases de l'hermenèutica de Ricoeur (1980): comprendre, explicar i aplicar. La comprensió de l'estructura (morf)-lògica, l'explicació de la validesa de la interpretació -i la seua discussió-, i l'aplicació, que es refereix a la capacitat d'unir horitzons i d'ampliar-los a través del diàleg, d'una actitud que deixa manifestar-se a l'obra i que convida, al lector, l'escriptura creativa (Galvan, 2004, Montilla-Narváez, 2021). Esta manera d'estudiar l'obra literària centrada en el concepte d'aplicació proporciona orientacions per a un pluralisme obert a l'essència de les obres, incentiva el pensament crític i permet l'emergència de processos de millora i transformació (Bain, 2006; Aguirre-Romero, 2019; Roca, 2021). En el capítol es detallaran els vèrtexs sobre els quals se sustenta l'aplicació didàctica d'esta teoria (la teoria de la complexitat de la competència comunicativa, l'aprenentatge basat en problemes i l'hermenèutica literària)