Carolina Coronado en “Un libro sin letras”, entre el desprecio y la autoafirmación

Resum

Carolina Coronado és una de les escriptores indiscutibles del cànon
romàntic. Al llarg de la seva producció lluita per legitimar la seva activitat artística i ens mostra la problemàtica relació entre escriptora i públic, una relació carregada de prejudicis que neguen el jo públic de la dona escriptora. Si en una sèrie d'articles manifesta una total vocació literària i reivindica la seva posició de pionera, serà a l'altura de 1904 quan, amb un to entre el desengany i la inventiva, ironitzi sobre el poder del mercat editorial i les seves estratègies per aprofitar-se dels beneficis de la ploma femenina. És així com en “Un llibre sense lletres” mitjançant un joc *ficcional en el qual el pseudònim utilitzat per l'autora
es converteix en personatge i s'apropia del nom propi de l'escriptora,
sembla posar tancament a unes reivindicacions que al llarg del segle han servit per obrir un buit a la dona escriptora, però sobre la qual segueix pesant l'estigma d'una literatura menor. Un text conflictiu que a més ens il·lustra dels canvis operats en el camp literari en l'últim terç del segle XIX, quan escriure pansa a ser més un ofici que una vocació, alguna cosa inconcebible per qui sempre va somiar amb el seu merescut espai en el club masculí dels notables.