Dinamicidad de los clásicos. Ecos de El Paraíso perdido de John Milton en Sombra del Paraíso de Vicente Aleixandre: tras la estela del ángel caído

Resum

Quin dubte cap que Sombra del Paraíso (1944) de Vicente Aleixandre constitueix un dels punts àlgids de la poesia espanyola del segle XX, no només pel que va representar en el panorama de postguerra –el to nostàlgic, el versicle, el plantejament existencial (amb la seva experiència personal), el posicionament social del poeta i la poesia, etc.–, sinó també dins de la seva pròpia obra, tan coherentment construïda en la seva visió de món. El present article, a més, tracta de mostrar una de les fonts literàries menys estudiades, però no per això menys rellevants: El Paraíso Perdido (1674) de John Milton, com a referent inqüestionable i tangible de la construcció simbòlica del descens de l'àngel caigut, tema central del poemari alexandrí. Les diferències són quantificables i qualificables; no obstant això, existeixen algunes similituds certament reveladores, encara que, per descomptat, no és un factor que resti originalitat a l'obra d'Aleixandre: molt al contrari, arrela la seva poesia a les més alta tradició poètica europea, eixamplant, en conseqüència, la seva imatge de clàssic literari.