La poética del cuerpo en los relatos de Franz Kafka ‘En la colonia penitenciaria’ (1919) y ‘La metamorfosis’ (1915)

Resum

La crisi de la modernitat cap a finals del segle XIX en Centre-Europa dóna lloc a una literatura als països de parla alemanya que tematitza l'asincronia entre la realitat soci-política i el procés de modernització econòmica. L'adveniment de la modernitat es projecta en el discurs del cos desenvolupat per Franz Kafka en els seus relats “La metamorfosi” i “En la Penitenciaría” en forma d'una crítica a l'ordre social obsolet del segle XIX , encara vigent en l'etapa de la I Guerra Mundial. Aquesta es reflecteix en l'intent de formular una proposta d'identitat que superi les consignes marcades per un status quo soci-polític que ja no són compatibles amb una sensibilitat moderna. L'adveniment de la modernitat dóna motiu, finalment, a la formulació d'una poètica del cos en el qual aquest apareix com a ostatge o hipoteca en el qual habita un intel·lecte i una sensibilitat que superen les seves estretes limitacions externes. El discurs del cos que desplega aquesta poètica promovia una percepció de la realitat que qüestionava categories tradicionals de la narrativa com la perspectiva autorial o la mímesi entre món narratiu i realitat extratextual. Aquesta deslegitima de forma inexorable la poètica tradicional realista pròpia de l'ordre social vuitcentista i obre les portes al desenvolupament d'una narrativa genuïnament moderna, ja establerta fermament al segle XX , que busca plasmar la transformació de la societat i l'individu moderns.