Tengo, tengo, tengo... tú no tienes nada’ o de los peligros de ciertas ‘prácticas subversivas

Resum

Aquest text està pensat com una relectura i una resposta al Manifest contra-sexual de Beatriz Preciado i a les consignes llançades per aquesta autora en el marc de la Marató Post-porno organitzat pel MACBA de Barcelona. Si Beatriz Preciado propugna un meta constructivisme (de gènere, però també de sexe), que busca un més enllà de el “fals debat” en feminisme (essencialisme vs. constructivisme), les propostes contra-sexuals d'ell derivades donen lloc a tot un seguit de preguntes: té sentit retirar una llei per substituir-la per una altra?, substituir una pràctica sexual normativa que exclou, castiga i imposa, per una altra que esdevé igualment normativa, punitiva, excloent?, no són aquests els liniaments per a un nou fonamentalisme de l'exclusió del divergent? La resposta està en la cerca de la possibilitat de la pròpia expressió del gènere i de la sexualitat dins d'un marc ampli que defensi la convivència de diferents tipus de manifestació abans d'una condemna preceptiva. El treball és ardu i el panorama actual no és bastant promisori, així que no queda més que treballar perquè puguin donar-se les condicions en les quals cap minoria, ni cap majoria –siguin quines siguin, acabin constituint-se excloents.