El tractament integrat de les llengües addicionals en el Projecte Lingüístic de Centre: TILC i AICLE a revisió en el context valencià
DOI:
https://doi.org/10.7203/realia.31.27086Paraules clau:
Projecte Lingüístic de Centre (PLC), TILC, AICLE, plurilingüisme, contextos multilingüeResum
Amb l’aprovació de la Llei 4/ 2018 per la qual es regula i promou el plurilingüisme al sistema educatiu valencià, tots els centres educatius, des d’Infantil fins a Batxillerat, Formació Professional i Formació de Persones Adultes, han elaborat un Projecte Lingüístic de Centre (PLC), després d’una anàlisi profunda de la situació sociolingüística específica de cada centre. Tenint en compte la natu- ralesa lingüística diversa del territori valencià, s’hi han seleccionat 10 centres educatius d’infantil i primària situats a diferents zones geogràfiques de Castelló, València i Alacant, amb una atenció es- pecial a la dualitat rural/urbana i a la presència de llengües familiars no curriculars entre l’alumnat. L’objectiu principal és analitzar la distribució per llengües vehiculars que s’ha fet del currículum acadèmic i també aprofundir en l’enfocament metodològic adoptat en el tractament de les diferents llengües curriculars. Concretament, el focus d’atenció d’aquest article se centra a determinar si als PLC analitzats se segueix el Tractament Integrat de Llengües (TIL), que implica abordar les llengües de forma integrada i no com a compartiments estancs (Guasch, 2010; Pascual-Granell, 2006), i el Tractament Integrat de Llengua i Continguts (TILC) o, si escau, l’Aprenentatge Integrat de Contin- guts i Llengües Estrangeres (AICLE). A partir de l’anàlisi de les assignatures vehiculades tant en la llengua estrangera majoritària, l’anglès, com en la llengua cooficial, el valencià, com a llengua minoritzada en situació de bilingüisme asimètric, s’establiran els paral lelismes i les diferències me- todològiques en l’aproximació a la didàctica de dues llengües amb caràcter addicional segons els contextos sociolingüístics.
Descàrregues
Referències
Baldaquí-Escandell, J. M. (2009). La inseguretat lingüística i l’aprenentatge de les llengües minoritzades. Reflexions des del País Valencià. Revista catalana de pedagogia, 6, 177–198. Descargado de https://raco.cat/index.php/RevistaPedagogia/article/view/212439
CECyD. (2021). Encuesta. Conocimiento y Uso Social del Valenciano 2021. Descargado de https://ceice.gva.es/documents/161863132/174616028/enquesta+%C3%BAs+del+ valencia%CC%80+2021_web_es.pdf/b6a9f7d1-a4f4-a381-5c43-d8ca5725a53e?t= 1674558045758
Chicote, M., Fabregat, S., y Cañas, L. (2014). Experiencias de asesoramiento de planes de mejora de la competencia en comunicación lingüística en el ámbito de actuación del CEP de Jaén. Andalucía Educativa. Revista digital de la Consejería de Educación, Cultura y Deportes, 82, 1–6.
CoE. (2001). Common European Framework for Languages: Learning, Teaching, Assessment. Cambridge: Cambridge University Press. Descargado de https://rm.coe.int/1680459f97
Corson, D. J. (1990). Language Policy Across the Curriculum. Multilingual Matters.
Coyle, D. (1999). Supporting students in content and language integrated contexts: planning for effective classrooms. En J. Marsh (Ed.), Learning through a foreign language – models, methods and outcomes (pp. 46–62). Lancaster: Centre for Information on Language Teaching and Research (CILT).
Coyle, D., Hood, P., y Marsh, D. (2010). CLIL: Content and Language Integrated Learning. Cambridge: Cambridge University Press.
Creese, A., y Blackledge, A. (2010). Translanguaging in the Bilingual Classroom: A Pedagogy for Learning and Teaching. The Modern Language Journal(94), 103–115. https://doi.org/ 10.1111/j.1540-4781.2009.00986.x
Crowhurst, M. (1994). Language and learning across the curriculum. Boston: Allyn & Bacon.
Cummins, J. (1979). Linguistic interdependence and the educational development of bilingual children. Review of Educational Research, 49(2), 222–251. https://doi.org/10.2307/ 1169960
Decret 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en l’ensenyança no universitària a la Comunitat Valenciana. (2012). Descargado de https://dogv.gva.es/ datos/2012/08/06/pdf/2012_7817.pdf
Decreto 106/2022, de 5 de agosto, del Consell, de ordenación y currículo de la etapa de Educación Primaria. (2022). Descargado de https://dogv.gva.es/datos/2022/08/10/pdf/2022_7572.pdf
Decreto 79/1984, de 30 de julio, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre aplicación de la Ley 4/1983, de Uso y Enseñanza del Valenciano, en el ámbito de la enseñanza no universitaria de la Comunitat Valenciana. (1984). València. Descargado de https:// dogv.gva.es/es/eli/es-vc/d/1984/07/30/79/
Dolz, J., e Idiazabal, I. (Eds.). (2013). Enseñar (lenguas) en contextos multilingües. País Vasco:Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.
Fabregat, S. (2018). La lectura y las habilidades comunicativas en el marco del Proyecto Lingüístico de Centro: una propuesta interdisciplinar de mejora de la competencia en comunicación lingüística. En M. I. de Vicente-Yagüe y E. Jiménez (Eds.), Investigación e innovación en educación literaria (pp. 229–240). Síntesis.
Fabregat, S. (2020). La mejora de las habilidades comunicativas como espacio de innovación: un acercamiento al Proyecto Lingüístico de Centro (PLC). Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 13(4), 1–14. https://doi.org/10.5565/rev/ jtl3.992
Ferrer, M., y Rodríguez, C. (2010). Activitats discursives i gèneres de text com a marc d’integració de les llengües. En O. Guasch (Ed.), El tractament integrat de llengües (pp. 29–48). Barcelona: Graó.
Ferrer-Ripollés, M. (1997). La elaboración del proyecto lingüístico desde infantil a secundaria.Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura(13), 57–65.
Guasch, O. (2007). La educación multilingüe: un reto para el profesorado. Cultura y Educación, 19(2), 135–147. https://doi.org/10.1174/113564007780961615
Guasch, O. (Ed.). (2010). El tractament integrat de les llengües. Barcelona: Graó.
Guasch, O. (2011). Les llengües en l’ensenyament. En A. Camps (Ed.), Llengua catalana i la literatura. Complements de formació disciplinària (pp. 25–45). Barcelona: Graó.
Guasch, O. (2020). Interlinguistic reflection in teaching and learning languages. En A. Camps y X. Fontich (Eds.), Research and teaching at the intersection. Navigating the territory of grammar and writing in the context of metalinguistic activity (pp. 203–212). Peter Lang.
Hawkins, E. W. (1974). Modern Languages in the Curriculum. En G. Perren (Ed.), The Space Between: English and Foreign Languages at School. London: CILT.
Judd, E., Tan, L., y Walberg, H. (2001). Teaching Additional Languages. International Academy of Education. IAE - IBE- UNESCO.
Lasagabaster, D., y de Zarobe, Y. R. (Eds.). (2010). CLIL in Spain: Implementations, Results and Teacher Training. Cambridge: Cambridge Scholars Publishing.
Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de uso y enseñanza del Valenciano. (1983). Descargado de https://www.boe.es/buscar/pdf/1984/BOE-A-1984-1851-consolidado.pdf
Ley 4/2018, de 21 de febrero, por la que se regula y promueve el plurilingüismo en el sistema educativo valenciano. (2018). Descargado de https://www.boe.es/buscar/pdf/2018/ BOE-A-2018-3441-consolidado.pdf
Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo. (1990).Descargado de https://www.boe.es/eli/es/lo/1990/10/03/1
Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.(1982). Descargado de https://www.boe.es/eli/es/lo/1982/07/01/5/con
Maybin, J. (1985). Working towards a School Language Policy. En VV.AA. (Ed.), Every Child’s Language: An In-Service Pack for Primary Teachers (pp. 95–108). Open University and Multilingual Matters.
Oliva, M. F. R., Trujillo, F., y Rubio, R. (2018). Los textos pautados como herramienta de mejora de la CCL de los estudiantes en el marco de un PLC. Aula De Encuentro, 20(2). doi.org/10.17561/ae.v20i2.1
Palou-Sangrà, J., y Fons, M. (2019). La competencia plurilingüe: retos y transformaciones. Miradas europeas alrededor del MCER. Lenguaje y Textos(49), 1–6. https://doi.org/ 10.4995/lyt.2019.11942
Pascual-Granell, V. (2006). El tractament integrat de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: GVA.
Pereña, M. (2016). Ensenyar i aprendre llengües en un model educatiu plurilingüe.Metodologies i estratègies per al desenvolupament de projectes educatius i per a la pràctica docent. Quaderns d’Educació, 75.
Pérez, T. R. (2008). El tratamiento integrado de lenguas. Construir una programación conjunta. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura(47), 46–58.
Resolución del Parlamento Europeo, de 2 de abril de 2009, sobre la educación de los hijos de los inmigrantes (2008/2328(INI). (2009). Descargado de https://www.europarl.europa.eu/ doceo/document/TA-6-2009-0202_ES.pdf
Roulet, E. (1980). Langues Maternelles, Langues Secondes, Vers une Pédagogie Intégrée. Paris: Hatier.
Rubio, R. (2017). El proyecto lingüístico de centro como respuesta sistémica al reto de la competencia comunicativa en entornos educativos formales: análisis de casos (Tesis Doctoral no publicada). Universidad de Cádiz.
Ruiz-Bikandi, U. (1997). Decisiones necesarias para la elaboración de un proyecto lingüístico de centro. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura(13), 9–24.
Sanmartí, N. (2007). Hablar, leer y escribir para aprender ciencias. En T. Álvarez, P. Martínez, et al. (Eds.), La competencia en comunicación lingüística en las áreas del currículo (pp.103–128). Ministerio de Educación.
Sifre, M. A., Agut, F., y Bernad, M. (2001). Una experiència de programació integrada de literatura (català, castellà i història). Articles. Revista de didàctica de la llengua i de la literatura(25), 63–74.
Trent, J. (2010). Teacher identity construction across the curriculum: promoting cross- curriculum collaboration in English-medium schools. Asia Pacific Journal of Education, 30(2), 67–183. https://doi.org/10.1080/02188791003721622
Trigo-Ibáñez, E., Ponce, H. H., y Romero-Oliva, M. F. (2021). El Proyecto Lingüístico de Centro en la formación de docentes: desarrollar la lectura en áreas no lingüísticas. HOLOS, 37 , 1–20. Descargado de https://doi.org/10.15628/holos.2021.12096 doi.org/ 10.15628/holos.2021.12096
Trujillo, F. (2010). La competencia en comunicación lingüística como proyecto de centro: retos, posibilidades y ejemplificaciones. Lenguaje y Textos(32), 35–40. Descargado de http://www.sedll.org/sites/default/files/journal/la_competencia_en_comunicacion
_linga14istica_como_proyecto_de_centror_trujillo_f_0.pdf
Trujillo, F. (2015). Un abordaje global de la competencia lingüística. Cuadernos de Pedagogía, 458, 10–13.
Trujillo, F., y Rubio, R. (2014). El PLC como respuesta sistémica al reto de la competencia comunicativa en entornos educativos formales: propuesta de análisis de casos.Lenguaje y Textos(39), 29–37. Descargado de http://www.sedll.org/sites/default/files/ journal/lenguaje_y_textos_39_volumen_completo_1.pdf
UEM. (2015). Un nou model lingüístic educatiu per a l’educació plurilingüe i intercultural del sistema educatiu valencià. Descargado de https://ceice.gva.es/documents/162640785/ 162670693/UEM+-+SEP+-+Mar%C3%A7%202020.pdf/b427d2e8-65b3-4d9e-9bc5
-aae19f391304
Vollmer, H. (2007). Language and communication in the learning and teaching of science in secondary schools. Descargado de https://rm.coe.int/16805a31b2
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1105
-
PDF (Español)862
-
EPUB (Español)271
-
HTML (Español)3863
Número
Secció
Llicència
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:
1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.
2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:
- L’autor conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
- El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
- Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.