Les fonts de la ideologia racial nazi
DOI:
https://doi.org/10.7203/metode.15.29770Paraules clau:
nacionalsocialisme, nazisme, Tercer Reich, política racial
Resum
Aquest article és una adaptació d’un capítol del llibre d’Herline Pauer-Studer Justifying injustice: Legal theory in Nazi Germany (Cambridge University Press, 2020, p. 117–124), en el qual analitza l'adequació del dret alemany als fins polítics del nacionalsocialisme.
Descàrregues
Biografia de l'autor/a
Herlinde Pauer-Studer, Universitat de Viena
Professora de Filosofia de la Universitat de Viena (Àustria), especialitzada en filosofia pràctica. La seua investigació actual se centra en la racionalitat, el raonament pràctic i la normativitat. És autora de diversos llibres, com Justifying injustice: Legal theory in Nazi Germany (Cambridge University Press, 2020) i Well ich nun mal Konrad Morgen: The conscience of a Nazi judge (coescrit amb J. David Velleman, Palgrave Macmillan, 2015), entre d’altres.
Referències
Baur, Erwin; Fischer, Eugen, & Lenz, Fritz. (1921). Grundriß der menschlichen Erblichkeitslehre und Rassenhygiene, vol. II. In Fritz Lenz, Menschliche Auslese und Rassenhygiene (p. 105–108). J. F. Lehmanns.
Dinter, Artur. (1920). Die Sünde wider das Blut. Ein Zeitroman. Matthes und Thost.
Essner, Cornelia. (2002). Die “Nürnberger Gesetze” oder die Verwaltung des Rassenwahns 1933–1945. Ferdinand Schöningh.
Gross, Raphael. (2013). Guilt, shame, anger, indignation: Nazi law and Nazi morals. In Alan Steinweis & Robert D. Rachlin (Eds.), The law in Nazi Germany. Ideology, opportunism, and the perversion of justice (p. 89–104). Berghahn Books.
Günther, Hans F. K. (1922). Rassenkunde des deutschen Volkes. J. F. Lehmanns.
Günther, Hans F. K. (1924). Rassenkunde Europas. Mit besonderer Berücksichtigung der Rassengeschichte der Hauptvölker indogermanischer Sprache. J. F. Lehmanns.
Günther, Hans F. K. (1927). The racial elements of European history. G. C. Wheeler (Trans.). Methuen & Co.
Günther, Hans F. K. (1929). Rassenkunde Europas. Mit besonderer Berücksichtigung der Rassengeschichte der Hauptvölker indogermanischer Sprache. 3rd revised ed. J. F. Lehmanns.
Günther, Hans F. K. (1930). Rassenkunde des jüdischen Volkes. 2nd ed. J. F. Lehmanns.
Günther, Hans F. K. (1935). Rasse, Tod und Teufel. Der heldische Gedanke. 4th ed. J. F. Lehmanns. https://archive.org/details/RitterTodUndTeufelDerHeldischeGedanke
Hartung, Günther. (2001). Artur Dinter, Erfolgsautor des frühen Nationalsozialismus. In Deutschfaschistische Literatur und Ästhetik. Gesammelte Studien (p. 99–124). Leipziger Universitätsverlag.
Kren, George M., & Morris, Rodler, F. (1991). Race and spirituality: Artur Dinter’s theosophical antisemitism. Holocaust and Genocide Studies, 6(3), 233–252. https://doi.org/10.1093/hgs/6.3.233
Lösener, Bernhard. (2001). At the desk of racial affairs in the Reich Ministry of the Interior. In Karl A. Schleunes (Ed.), Legislating the Holocaust. The Bernhard Loesener memoirs and supporting documents (p. 33–109). Westview Press.
Rabinbach, Adolf, & Gilman, Sander L. (2019). Hitler, Aryan and Jew (1925). In The Third Reich Sourcebook (p. 187–191). University of California Press eBooks. https://doi.org/10.1525/9780520955141
Steinweis, Alan E. (2008). Studying the Jew. Scholarly Antisemitism in Nazi Germany. Harvard University Press.
Publicades
Com citar
-
Resum76
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 CC BY-NC-ND 4.0
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Tots els documents inclosos en OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d'autor i garanteixen a la revista el dret a la primera publicació del treball, llicenciat baix una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, que permet a altres compartir el treball amb un reconeixement de l'autoria del treball i citant la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i s'anima els autors a difondre la versió definitiva dels seus treballs electrònicament a través de pàgines personals i institucionals (repositoris institucionals, pàgines web personals o perfils a xarxes professionals o acadèmiques) una vegada publicat el treball.
Articles similars
Fer una tramesa
Llengua
Informació
Paraules clau
