Lo intransitivo de la educación

Resum

El pensament sistèmic és un pensament holístic. Trenca amb els suposats mecanicistes i lineals segons els quals tot fenomen (per exemple, una anomalia del comportament) es pot remuntar a un o diversos factors condicionals que som capaços de reconèixer de manera prosaica. En canvi, el pensament sistèmic parteix d'una epistemologia que aborda a fons la qüestió de com les i els observadors construeixen realitats i les donen per assegudes com l'única realitat que és igual per a tots, una educació rutinària que els cega cada cop més davant d'allò que està a punt de sorgir.

El coneixement i l'experiència altament cultivada poden perjudicar la ressonància amb l'altra part perquè socialitzen els professionals responsables (personal docent, orientació, directiu, etc.) en la il·lusió d'un saviesa separada que perd les connexions. L'acompanyament dels processos de transformació –ja siguin d'ensenyament-aprenentatge o de direcció– requereix experts en no saber (cf. Arnold 2019) si es vol donar suport a efectes veritablement profunds i sostenibles a nivell de resultats.

Al cor del professionalisme que s'inclou a si mateix es troba, per tant, una actitud específica que es recolza en els valors i criteris d'una visió humanista de l'ésser humà i una relació dialògica, d'una banda, i una reflexió que s'autoinclou a si mateixa i un enfocament prosaic de l'eficàcia, de l'altra.