Carmen i el sabotatge en el ballet
DOI:
https://doi.org/10.7203/qdfed.25.19002Paraules clau:
dansa, cos, performatiu, models de món, discurs, afepto, singularització, sabotatge.Resum
En 1966 la ballarina russa Maia Plisetskaya li va fer un encàrrec a l'en aquells dies coreògraf del Ballet Nacional de Cuba Alberto Alonso: volia encarnar el personatge de Carmen en el ballet. Fins al moment, la novella·la de Merimée havia sigut musicalizada per Bizet en forma d'Òpera i existia només una versió realitzada per al ballet en 1949, la del francés Roland Petit. Per a això Alberto Alonso va realitzar uns “esbossos” de la coreografia a Cuba, amb Alicia Alonso, abans de presentar-l'a l'URSS. I així, van nàixer dues propostes escèniques completament diferents sota un mateix text coreogràfic. L'efecte que provoca l'experiència de veure ballar a Alicia Alonso res té a veure amb la de Plisetskaya, malgrat la perfecció tècnica en la interpretació d'aquesta última. Per què? Què té la interpretació de la cubana que atrau a l'espectador i singularitza l'expressió del cos en moviment? Com indica Manuel Asensi en la seua Crítica y sabotaje (2011), “el cinema, la televisió, els pàgines web, els periòdics (…) són mitjans a través dels quals és compleix l'acció modeladora dels aparells ideològics heterogenis i plurals de l'Estat, o de l'Imperi”, i de la mateixa manera el discurs de la dansa també evidència la construcció d'un model de món que captura imaginàriament al subjecte a través d'una estructura sil·logística concreta. Així doncs, desd de l'exercici pràctic de la crítica com a sabotatge ens preguntarem sobre quin model de món subjau en la interpretació d'Alicia Alonso? Com és construeix el sil·logisme en el seu discurs? Quina és la direcció ideològica d'aquesta modelització? I fins a quin punt aquesta “aconsegueix que els individus participen d'ella mitjançant els seues accions i els seus discursos”?
En 1966 la ballarina russa Maia Plisetskaya li va fer un encàrrec a l'en aquells dies coreògraf del Ballet Nacional de Cuba Alberto Alonso: volia encarnar el personatge de Carmen en el ballet. Fins al moment, la novel·la de Merimée havia sigut musicalizada per Bizet en forma d'Òpera i existia només una versió realitzada per al ballet en 1949, la del francés Roland Petit. Per a això Alberto Alonso va realitzar uns “esbossos” de la coreografia a Cuba, amb Alicia Alonso, abans de presentar-la a l'URSS. I així, van nàixer dues propostes escèniques completament diferents sota un mateix text coreogràfic. L'efecte que provoca l'experiència de veure ballar a Alicia Alonso res té res a veure amb la de Plisetskaya, malgrat la perfecció tècnica en la interpretació d'aquesta última. Per què? Què tanca la interpretació de la cubana que atrau a l'espectador i singularitza l'expressió del cos en moviment?
Com indica Manuel Asensi en la seua Crítica i sabotatge (2011), “el cinema, la televisió, les pàgines web, els periòdics (…) són mitjans a través dels quals es compleix l'acció modeladora dels aparells ideològics heterogenis i plurals de l'Estat, o de l'Imperi”, i de la mateixa manera el discurs de la dansa també evidencia la construcció d'un model de món que captura imaginàriament al subjecte a través d'una estructura sil·logística concreta. Així doncs, des de l'exercici pràctic de la crítica com a sabotatge ens preguntarem sobre quin model de món subjau en la interpretació d'Alicia Alonso? Com es construeix el sil·logisme en el seu discurs? Quina és la direcció ideològica que presa aquesta modelització? I fins a quin punt aquesta “aconsegueix que els individus participen d'ella mitjançant les seues accions i els seus discursos”?
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum604
-
PDF (Español)392
Número
Secció
Llicència
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional.
Tots els documents inclosos a OJS són d'accés lliure i propietat dels seus autors i/o institucions editores, i per tant, qualsevol acte de reproducció, comercialització, comunicació pública o transformació total o parcial necessita el consentiment exprés i escrit d'aquests.
________
Authors who publish with this journal agree to the following terms:
- Authors retain copyright and grant the journal right of first publication with the work simultaneously licensed under a Creative Commons Attribution License that allows others to share the work with an acknowledgement of the work's authorship and initial publication in this journal.
- Authors are able to enter into separate, additional contractual arrangements for the non-exclusive distribution of the journal's published version of the work (e.g., post it to an institutional repository or publish it in a book), with an acknowledgement of its initial publication in this journal.
- Authors are permitted and encouraged to post their work online (e.g., in institutional repositories or on their website) prior to and during the submission process, as it can lead to productive exchanges, as well as earlier and greater citation of published work (See The Effect of Open Access).