Winifred Holtby: la lucha de una mujer singular

Resum

“If I married you, I’d have to give up every new thing that has made m'a person”. Aquesta frase del personatge de Muriel, la protagonista de The Crowded Street (1924), la segona novel·la de Winifred Holtby (1898-1935), podria resumir la pròpia vida de la seva autora: la seva opció vital, el seu compromís feminista, la seva dedicació a la literatura i l'escriptura, la seva convicció que hi havia una altra opció per a la dona que el matrimoni.
La següent proposta té com a objectiu considerar la vida i l'obra d'aquesta escriptora anglesa, contemporània de Virginia Woolf (a la qual dedicaria una biografia). Holtby creia en l'escriptura com una forma de poder i una manera de difondre conceptes com la igualtat entre homes i dones, la igualtat de races o el pacifisme. Winifred Holtby va néixer en Rudston, Yorkshire, en 1898. Va viure una època fortament marcada per la moral victoriana i per l'impacte de la Primera Guerra Mundial, aspectes que deixarien una empremta tant en la seva vida privada
com en la seva obra. Exhibint una gran habilitat narrativa a una edat
primerenca, Holtby es matricularia en el Somerville College d'Oxford en 1917, encara que abandonaria els seus estudis un any més tard per servir a França en el Women’s Auxiliary Corps fins al final de la guerra. Al seu retorn coneixeria a la també escriptora Vera Brittain, amb la qual tindria una relació molt fructífera i productiva (Clay, 2003), tant en el terreny personal com en el plànol professional, ja que juntes promourien les seves idees feministes i pacifistes (Shaw, 1997) pel món, especialment a Sudàfrica (Regan, 2008), on les dones vivien en situació de patriarcat. Si bé va tenir un gran èxit en llengua original, publicant diverses novel·les que han estat portades al cinema i televisió, assajos, articles de premsa i treballs biogràfics, va morir amb sol 37 anys, abans de poder assaborir l'èxit. No obstant això, Holtby solament ha estat traduïda en dues ocasions al castellà, la tercera de les seves novel·les, Mandoa, Mandoa (1933), va ser censurada (Santamaría,
2000) al nostre país durant l'etapa franquista i no ha estat publicada fins avui. Amb la meva recent publicació (Zaragoza, 2011) d'una antologia de relats en castellà entorn de la dona d'aquesta autora, que tant apostava per l'escriptura com a arma femenina, m'agradaria retre homenatge a una dona que encara avui dia hauria de servir com a exemple per a moltes dones.