Text, Lies, and Linguistic Rape: Rewriting Theatre History in the Light of Dramatic Translations

Resum

Les traduccions de textos teatrals estrangers formen una part tan important de la història teatral com les obres escrites directament en la llengua de la nació estudiada. Tanmateix, aquestes traduccions rarament s’estudien, encara que el reconeixement internacional dels dramaturgs depèn de la seva presència en altres llengües. La mateixa identitat, se suposa, es conserva a l’estranger. Aquest article proposa cinc categories dins les quals es podria analitzar la traducció del teatre modern; també presenta una selecció d’exemples de distorsions d’obres conegudes. Avegades el text que serveix com a font per a la traducció (1) crea una impressió molt diferent de l’original, com al cas d’Arrabal i de Beckett. Els errors lingüístics de les traduccions (2) transformen la identitat d’escriptors com ocorre amb Harold Pinter, Arthur Miller i Sarah Kane. La recerca d’equivalències culturals impossibles (3) produeix versions que disten molt de les obres originals de Valle-Inclán i Eduardo De Filippo. El context sociopolític (4) pot afectar l’essència de textos de Tennessee Williams i Brecht. Les condicions de la representació teatral (5) són sovint la causa d’interpretacions errònies de dramaturgs com Dario Fo. La conclusió explica com aquestes pràctiques continuen al segle XXIi com poques persones se n’adonen.