Yo-cuerpo y escritura de vida. (Para una tecnología de la corporalidad femenina en los siglos XVI y XVII)

Resum

Sobre la falsilla de l'hagiografia i sota el mandat de la lletra-confessió, les monges colonials escriuen la seva vida. El seu relat és, en aparença, el d'una vida modèlica, que gens deixa a la improvisació. Enfront de l'escriptura autobiogràfica que hauria d'arribar tres segles després, els textos que diuen jo en el XVI i el XVII no conformen el relat d'una identitat o subjectivitat, ni tampoc d'un caràcter, sinó d'un cos. Des d'aquí, els relats de vida de María de San José, Úrsula Suárez i la Mare Castillo exemplifiquen el disseny d'una complexa tecnologia corporal nascuda en l'entrecreuament de models.