Ensenyament i divulgació de l'electrotècnia en Espanya a finals del s. XIX: les col·leccions tècniques de Bailly-Baillière

Resum

A la fi del segle XIX, l'interés per les aplicacions de l'electricitat anava més enllà de les aules de les escoles tècniques i universitats. La comunitat tècnica ja no estava integrada només pels qui havien seguit estudis d'enginyeria, sinó també pels electricistes pràctics, que necessitaven així mateix formar-se en aquest àmbit. Entre les obres sorgides amb aquest propòsit destaquen les dues col·leccions publicades per l'editorial Bailly-Baillière i Fills que són objecte d'aquest estudi: la Pequeña Enciclopedia Electromecánica (1896-1897), dirigida per Henry de Graffigny, i la Biblioteca
Completa de Electricidad (1898), de Thomas O’Conor Sloane. Ambdues, de caràcter marcadament divulgatiu, van gaudir d'un extraordinari acolliment i van contribuir sens dubte a l'ensenyament i popularització de l'electrotècnia.