El metadiscurso interpersonal y la persuasión en géneros periodísticos: aplicación a la didáctica de la traducción

Resum

El concepte de metadiscurs ha aportat llum nova a l'anàlisi lingüística en desenvolupar la macro-funció interpersonal o tenor, una part essencial del registre (Halliday, 1978), permetent així aprofundir en com es manifesta la relació autor-lector en un text. Només recentment s'ha començat a aplicar a la didàctica de la traducció (Suau Jiménez & Dolón Herrero, 2008; Suau Jiménez, 2010a, 2010b). Per ser part de l'objectiu comunicatiu dels gèneres periodístics l'informar i entretenir al lector des d'un cert posicionament persuasiu és molt important aquesta relació interpersonal i les seves marques lingüístiques (Dafouz Milne, 2008). D'altra banda, el metadiscurs conforma un patró o model (Hyland & Tse, 2004) que està subjecte als límits que estableix el gènere –periodístic en aquest cas– i la llengua. Per tant, té un substrat sociolingüístic i cultural variable. Això és de crucial importància en la traducció especialitzada, ja que el text origen i el text fiqui tindran patrons metadiscursius diferents que serà necessari que el traductor conegui per no danyar tant el propòsit comunicatiu del gènere com el metadiscurs del text fiqui. Finalment, en la didàctica de la traducció és necessari dotar als alumnes de referents i patrons metadiscursius concrets que els ajudin a processar i traduir textos amb garanties de qualitat. El present treball aborda l'anàlisi metadiscursiva d'un corpus extret dels subgèneres notícies i opinió en textos periodístics d'economia i empresa en anglès i espanyol. Se suggereixen diferències inter- i intralingüístiques i s'extreuen conclusions pertinents que es proposen com a referents per a la didàctica de la traducció d'aquests subgèneres.