La escritura de la realidad a través de la mirada de Helena Lumbreras: participación política y estética desde la cámara cinematográfica

Resum

En acudir a la història del cinema documental polític i militant a Espanya resulta cridanera la dificultat amb la qual es troba a una de les cineastes més rellevants en aquesta pràctica fílmica. És durant els últims anys del franquisme i principis de la transició espanyola quan Helena Lumbreras, mestra, pintora i cineasta duu a terme la seva producció documental. La seva obra s'estén des d'una peça a manera d'informe polític: Spagna 68 (1968), passant per l'anàlisi de la premsa espanyola: La cambra poder (1970), fins a un cinema més purament militant en la primigènia accepció del terme. Les obres centrades en la situació de la classe treballadora (O tots o Cap, 1976) i els seus conflictes amb un sistema polític i econòmic que produeix desigualtats socials ocupa els últims anys de la seva producció cinematogràfica. Un dels seus últims films, A la volta del crit (1977-78) al·ludeix precisament a la possibilitat de canvi o a les conseqüències de l'assumpció per part de la classe política democràtica d'un sistema capitalista. En aquest film, se succeeixen les manifestacions de ciutadans i ciutadanes que exigeixen un canvi en les polítiques del pacte d'Estat.
El cinema d'Helena Lumbreras consistia, amb les seves pròpies paraules, en la possibilitat de fer història amb ell i no a fer una Història del cinema. En els seus objectius estètics, narratius i polítics no era possible un mer registre de la realitat sinó una construcció d'ella mitjançant una relació dialèctica.
Helena Lumbreras va constituir amb el seu company Mariano Lisa el Col·lectiu de Cinema de Classe, que amb el seu nom deixava clar el lloc des del qual escrivien la realitat. El treball cinematogràfic d'Helena Lumbreras no solament aconseguia a la projecció i visibilització d'una realitat ocultada pel poder polític i mediàtic, sinó que permetia la reivindicació pública i privada de moltes dones. El reconeixement d'aquestes més enllà de ser considerades mà d'obra domèstica i professional s'aconseguia també dins d'un espai considerat com a propi, la llar familiar.