Polytechnique, polyphonie et polynésie: le ludisme autobiographique chez Nicole Brossard

Resum

Víctima de la misogínia, del falocentrisme, del sexisme i del antifeminisme, esclava sexual i maternal o criatura màgica, la dona és alienada pel patriarcat que li impedeix accedir a una identitat pròpia, diferent de la fixada pel propi patriarcat. Malgrat tot, Brossard accepta el desafiament de l'autobiografia. Es tracta de demostrar en la seva obra els jocs feministes i estilístics: en primer lloc, l'autobiografia de Brossard es posa com a meta entendre la violència física i psíquica a la qual se sotmet a les dones –simbolitzat per la massacre de les joves feministes a Mont-real en 1989. En un segon lloc conquista amb subtils tàctiques subversives de transgressió de gènere el jo i la llengua, creant una polifonia lúdica. En tercer lloc, intenta crear una polinèsia infinita que Brossard pinta en passatges aeris, en moviments d'espirals i anotacions rizomàtics.