La Planète sauvage de René Laloux y Roland Topor o la entente cordiale entre poesía y ciencia ficción

Resum

Des d'una perspectiva comparatista entre la literatura de ciència ficció francesa i les seves escasses adaptacions al cinema d'animació, pretenc posar en relleu la importància de la figura i de la producció cinematogràfica de René Laloux enfront de la indústria del cinema americà. Després d'un breu repàs pels seus curts (Els Dents du singe, Les Locataires, Les Escargots) i per algunes de les seves obres magistrals on recrea espectacularment universos deshumanitzats “a manera de distopías” com Els Maîtres du temps, em detindré en una anàlisi detallada de l'obra La Planète sauvage (adaptació de la novel·la Oms en sèrie de Stefan Wul), premi especial del jurat en el Festival de Cannes en 1973, realitzada en col·laboració amb Roland Topor, per demostrar que la unió entre director i dibuixant, entre lirisme i fantasia, donen com resultat una obra genial en forma de conte filosòfic, sens dubte una pel·lícula de culte única en el seu gènere.