Presentació

Resum

El present número monogràfic reuneix un conjunt d’estudis literaris que se centren exclusivament en el gènere literari de la poesia, i intenta ser una aproximació a algunes relacions que es poden establir entre aquest gènere, la poesia, i el silenci. La proposta del monogràfic, poesia i silenci, afecta els fonaments del fet poètic i elimina qualsevol restricció d’espai o de temps. Des d’Orient fins a Occident, des de la literatura clàssica fins a la més actual del segle XXI , i passant per totes les produccions literàries occidentals i orientals, el silenci sempre ha estat lligat a la veu i a l’escriptura poètica. Aquesta relació permet investigar la configuració d’un univers temàtic, però també incidir en la projecció o repercussió de condicionaments historicosocials i de normes estètiques: en les imposicions de silenci o en les veus silenciades. I encara més, torna a l’origen, a l’expressió, als seus límits. D’aquest vincle deriva no sols el que G. Steiner va anomenar la paradoxa del silenci , és a dir, el silenci com a culminació de l’acte poètic, sinó també el tractament de tota una sèrie d’aspectes que travessen o conformen les “poètiques del silenci”.