El mito de Eco y la escisión del sujeto. Representaciones del silencio en Echo’s Bones de Samuel Beckett

Resum

La present recerca aborda el poemari de joventut Echo's Bones (1935) de Samuel Beckett com l'espai d'assaig de les diferents representacions del silenci que l'autor desenvolupa al llarg de la seva producció literària. Per a això, en primer lloc, estudiarem les possibilitats de la consideració del mite de Ressò com epítome de l'experiència del subjecte esquizoide a partir del concepte de petrificació i l'escissió ment-cos de l'individu. A continuació aplicarem aquests paràmetres a l'anàlisi de l'especificitat vital de Beckett que es reflecteix en aquest poemari i que obre les portes de la seva poètica cap a la universalitat de problemàtiques eternes en la història de l'ésser humà. En aquesta anàlisi iniciarem la cerca dels silencis físics i verbals que recorren els versos de Echo's Bones i que troben en la representació de subjectes deteriorats i ments que escapen de la realitat l'espai idoni en el qual fusionar la solitud, la fragmentació i el silenci de Ressò, l'ésser humà i l'esquizofrènia.