Els tòpics del món al revés i del locus amoenus en la poesia de J. V. Foix

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/qdfed.29.28668

Paraules clau:

Les irreals omegues, On he deixat les claus…, tòpics, reescriptura, J.V.Foix

Resum

L’obra de J. V. Foix incorpora sovint temes, metàfores o formes rítmiques o estròfiques que provenen de la tradició literària, tant del folklore com de la literatura clàssica, dins una tradició que comprèn, com diu al pròleg de Sol, i de dol, “els seus, els provençals i els toscans”. Aquestes autoritats a què Foix es remet, es manifesten en la seva obra de diverses maneres, com són els epígrafs, les intertextualitats i especialment la reescriptura. Examinarem aquest últim cas en el tractament de dos tòpics concrets: el món al revés i el paisatge, en poemes de dos llibres consecutius: Les irreals omegues (1949) i On he deixat les claus… (1954).

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2024-12-21

Com citar

Quintana, L. (2024). Els tòpics del món al revés i del locus amoenus en la poesia de J. V. Foix. Quaderns De Filologia - Estudis Literaris, 29, 35–47. https://doi.org/10.7203/qdfed.29.28668
##plugins.generic.simpleStatistics.headline##
##plugins.generic.simpleStatistics.infotext##
  • Resum
    11
  • PDF
    2

##plugins.generic.badges.manager.settings.showBlockTitle##

Articles similars

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.

Articles més llegits del mateix autor/a