“‘¡Este monigote es mío!’ apropiación, traslación y substitución de cómicos y de personajes cómicos y de cómics

Resum

Des de mitjan segle XX és habitual en la major part dels països mediterranis de parla romanç que els noms propis s'incorporin sense modificacions (o amb les modificacions mínimes que es requereixin per l'inventari fonològic i les estructures morfològiques) a la llengua
terme mitjançant el recurs de l'apropiació. En el pol oposat, la traducció del còmic no ha de perdre de vista el principi de la reacció equivalent en el destinatari, sovint optant per la substitució. Com a tercera possibilitat està la translació, sobretot quan els noms propis resultin “transparents”. El present article analitza com s'han aplicat aquestes opcions en la traducció dels noms dels còmics humans i dels personatges de contes i dibuixos, animats o no, des del segle disset fins avui i prenent com a llengües terme l'espanyol al costat d'altres llengües principals d'Europa Occidental.