Educació i pandèmia: formació a distància i relació escola-família
DOI:
https://doi.org/10.7203/realia.26.18078Paraules clau:
, col legi, COVID-19, aprenentatge a distància, investigació quanti-qualitativa, ciutada- nia, habilitats socialsResum
Aquest assaig exposa un primer reconeixement d’una enquesta dirigida a estudiants, pro- fessors i famílies del territori italià, que té com a objectiu detectar les condicions de totes aquestes assignatures en el moment de CoViD-19 en el món escolar. Els objectius d’aquest treball són inves- tigar les noves habilitats de ciutadania del professorat i les habilitats relacionals de les famílies per tal de crear un nou acord escola-família, que siga adequat no només a les lliçons en viu, sinó també a l’ensenyament a distància, incloses les noves competències de participació per part de tots. Per dur a terme aquesta investigació, s’han elaborat qüestionaris en format semiestructurat adreçats a professors, famílies i estudiants per a un total de 2.000 respostes rebudes de cada part d’Itàlia. La investigació de la primera fase exploratòria va posar de manifest la gran revolució de l’aprenentatge a distància adoptada per més del 90% dels sistemes educatius. No obstant això, havia creat grans dificultats en els aspectes emocionals i relacionals. La personalització i la individualitat del procés d’aprenentatge s’ha deixat de banda sobretot per a aquells que tenen discapacitats. Les conclusions pretenen obrir-se a projectes sociopedagògics factibles que responguen a les necessitats educatives, digitals i socials extretes d’aquesta investigació, que anuncia que la pandèmia ens ha portat a una nova era educativa.
Descàrregues
Referències
Save-the-Children. (2020). L’impatto del coronavirus sulla povertà educativa. Retrieved from https://s3.savethechildren.it/public/files/uploads/pubblicazioni/limpatto-del-coronavirus-sulla-poverta-educativa_0.pdf
Bailey, K. D. (1994). Methods of Social Research (fourth edition). New York: The Free Press. Baldacci, M. (2014a). La realtà educativa e la ricerca-azione in pedagogia. Educational, Cultural and Psicological Studies(9). https://doi.org/10.7358/ecps-2014-009-bald
Baldacci, M. (2014b). Per un’idea di scuola. Istruzione, lavoro e democrazia. Milano: Franco Angeli.
Baldacci, M. (2020). La pandemia e il fallimento della scuola-azienda. Micro-Mega(4), 121– 130.
Benvenuto, G. (2015). Stili e metodi della ricerca educativa. Roma: Carocci.
Bruzzone, D. (2016). L’esercizio dei sensi. Fenomenologia ed estetica della relazione educativa.
MIlano: Franco Angeli.
Calvani, A. (2017). Manuale di tecnologia dell’educazione. Pisa: Edizioni ETS. Calvani, A. (2019). Che cos’è la tecnologia dell’educazione. Roma: Carocci.
Cambi, F. (2006). Le pedagogie del Novecento. Roma-Bari: Editori Laterza.
Carruba, M. C. (2014). Tecnologia e Disabilità. Pedagogia speciale e tecnologie per un’inclusione possibile. Lecce: Pensa Multimedia.
Chiosso, G. (2011). Alfabeti d’Italia. La lotta contro l’ignoranza nell’Italia unita. Torino: Società Editrice Internazionale.
Cohen, L., Manion, L., & Morrison, K. (2007). Research Methods in Education. Sixth edition.
Oxon: Routledge.
Corbetta, P. (2003). La ricerca sociale: metodologia e tecniche. Bologna: il Mulino.
Covato, C. (1996). Un’identità divisa. Diventare maestre in Italia fra Otto e Novecento. Roma: Archivio Guido Izzi.
Creswell, J. W. (2014). Qualitative inquiry & research design. Choosing Among Five Approaches.Second Edition. London: Sage.
Dewey, J. (1915). The School and Society. Chicago: The University of Chicago Press. Doniti, P. (2015). L’enigma della relazione. Bologna: Edizioni Mimesis.
Ferrante, A., Passerini, M. B. G., & Palmieri, C. (2020). L’educazione e i margini. Temi, esperienze e prospettive per una pedagogia dell’inclusione sociale. Milano: Guerini.
Ferrari, M. (2020). L’educazione esclusiva. Pedagogia della distinzione sociale tra XV e XXI secolo. Brescia: Scholé.
Frabboni, F. (2009). Sognando una scuola normale. Palermo: Sellerio.
Franco, G. D. (2010). Il campionamento nelle scienze umane. Teoria e pratica. Milano: Franco Angeli.
Margiotta, U. (2018). La formazione dei talenti. Tutti i bambini sono un dono, il talento non è un dono. Milano: Franco Angeli.
Milani, L. (2014). Competenza pedagogica e progettualità educativa. Brescia: La Scuola. Montessori, M. (2000). L’autoeducazione. Milano: Garzanti-Elefanti.
Pati, L. (2008). La corresponsabilità educativa tra docenti e genitori. Milano: Pedagogia e Vita. Raja, D. S. (2016). Bridging the disability divide through digital technologies. Background Paper for the 2016 World Development Report: Digital Dividends. World Bank Group.
Rivoltella, P. C. (2020). Superare facili contrapposizioni. In presenza o a distanza la didattica merita di più (Vol. 27). Retrieved from https://www.glonaabot.it/articoli-correlati/ superare-facili-contrapposizioni-in-presenza-o-a-distanza-la-didattica-merita-di-piu
Roncaglia, G. (2020). Cosa succede a settembre? Scuola e didattica a distanza ai tempi del COVID-19. Roma-Bari: Laterza.
Unterhalter, E. S., & North, A. (2017). Education, Poverty and Global Goals for Gender Equality: How People Make Policy Happen. Abingdon: Routledge.
Volpicella, A. M. (2017). Una bussola per la scuola. Nuove strategie pedagogiche e didattiche per gli studenti di oggi (A. M. Volpicella & G. Crescenza, Eds.). Roma: Edizioni Conoscenza.
Volpicella, A. M. (2020a). Apprendere a insegnare. Competenze e sensibilità della professione docente (A. M. Volpicella & G. Crescenza, Eds.). Roma: Edizioni Conoscenza.
Volpicella, A. M. (2020b). Sapere. Fare. Essere. Nella scuola di oggi. In A. M. Volpicella & G. Crescenza (Eds.), Apprendere a insegnare. Competenze e sensibilità della professione docente (pp. 25–70). Roma: Edizioni Conoscenza.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum3338
-
PDF 1760
-
EPUB 263
-
HTML 253
-
XML 191
Número
Secció
Llicència
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:
1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.
2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:
- L’autor conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
- El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
- Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.