Sistema d'alerta per a la identificació de possibles factors d'abandonament dels estudis d'alumnes de grau en període de pandèmia a Paraíba (Brasil)
DOI:
https://doi.org/10.7203/realia.29.24219Paraules clau:
Educació Superior, Sistema d’alerta, Deserció estudiantil, Anàlisi d’AgrupamentResum
Aquest article és el resultat de reflexions que es feren més intenses en el període de la pandèmia i que apunten a la necessitat d’identificar els elements quantitatius que permeten fer un mapatge ràpid i segur de la situació escolar dels estudiants de grau, especialment pel que fa a la possibilitat d’abandó dels estudis, de forma que es puguen fer intervencions i accions acadèmiques que el previnguen. L’objectiu de l’article és assenyalar possibles indicadors acadèmics, variables sociodemogràfiques i factors relacionats amb l’entorn de l’ensenyament per fer un estudi que con- tribuïsca a crear un model matemàtic. Per a això s’utilitzà l’anàlisi d’agrupaments. Com a paràmetre teòric i metodològic s’utilitzà el sistema d’alerta creat per la Universitat de València (Villar-Aguilés et al., 2017), amb la reproducció de dos qüestionaris, C1 i C2, i el qüestionari C3, l’escala d’entorn d’ensenyament, validat per (Castelo-Branco, 2020). El model s’elaborà a partir de l’anàlisi de la capacitat predictiva de les variables testades sobre el probable abandó dels estudis en un determinat any. Això possibilità dissenyar un sistema d’alerta adaptat a la Universitat Federal de Paraíba. Les dades analitzades mostraren que l’anàlisi d’agrupaments va tenir un paper destacat en la detecció de possibles indicis d’abandonament dels estudis, ja que els ítems de les escales C1 i C3 contribuïren a l’elaboració del model d’anàlisi, que mostrà una bona estimació. Les dades apunten a determinades característiques que porten els estudiants a abandonar els estudis i que poden ajudar a prendre millors decisions, amb la confirmació d’aquestes tendències a l’abandonament dels estudis en el segon quadrimestre.
Descàrregues
Referències
Baggi, C.-A. D.-S., y Alves-Lopes, D. (2011). Evasão e avaliação institucional no ensino superior: Uma discussão bibliográfica. Avaliação, 16(2), 355–374. https://doi.org/ 10.1590/S1414-40772011000200007
Braga, M. M., Peixoto, M. C. L., y Bogutchi, T. F. (2003). A evasão no ensino superior brasileiro: O caso da UFMG (Vol. 8). Avaliação, Campinas.
Castelo-Branco, U. V. (2020). Escala de ambiência de ensino-aprendizagem - Q3.
Castelo-Branco, U. V. (2022). Formação acadêmica na educação superior: Análise da produção de conhecimento nos periódicos Qualis A1 e A2 (2010-2018). Revista Teias, 23(68). http://dx.doi.org/10.12957/teias.2022.56040
Castelo-Branco, U. V., Jezine, E., y Nakamura, P. H. (2015). Alguns indicadores de permanência/abandono na Educação Superior: elementos para o debat. Seminário da rede: universitas/Br: Políticas de Educaçao superior no Brasil: a expansao privado- mercantil em questao. Belém. Anais; Belém/PA: UFPA.
Castelo-Branco, U. V., Nakamura, P. H., y i Dobón, F. H. (2021). Entorno de enseñanza como factor para la permanencia del estudiantado. Validación de cuestionario. Estudios Sociológicos, 39(117), 831–864. http://dx.doi.org/10.24201/es.2021v39n117.2052
Costa, F.-J. P., Costa, P.-R.-S., y Moura-Júnior, P. J. (2017). Diplomação, evasão e retenção: Modelo longitudinal de análise para o ensino superior. João Pessoa: Editora da UFPB. Descargado de https://repositorio.ufpb.br/jspui/bitstream/123456789/22538/1/ GabriellyBelmontDeBritoLimaArag%C3%A3o_Dissert.pdf
Gaioso, N. P. L. (2005). O fenômeno da evasão escolar na educação superior no Brasil (Tesis Doctoral no publicada). Brasília.
García-Ros, R., y Pérez-González, F. (2011). Validez predictiva e incremental de las habilidades de autorregulación sobre el éxito académico en la universidad. Revista de Psicodidáctica, 16(2), 231–250. Descargado de https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=17518828002
Kira, L. F. (1998). A evasão no ensino superior: o caso do curso de Pedagogia da Universidade Estadual de Maringá (1992-1996) (Tesis Doctoral no publicada). Universidade Metodista de Piracicaba, Piracicaba.
Latiesa, M. (1992). La deserción universitaria. Madrid: CIS.
Leal-Lobo, R., Motejunas, P. R., Hipolito, O., y de Carvalho, M.-B. (2007). A evasão no ensino superior brasileiro. Cadernos de Pesquisa, 37 (132), 641–659. Descargado de https:// www.scielo.br/j/cp/a/x44X6CZfd7hqF5vFNnHhVWg/?format=pdf&lang=pt
Longden, B. (2012). ”Bearing down” on student non-completion: Implications and consequences for english higher education. Journal of College Student Retention: Research, Theory and Practice, 14(1), 117–147. https://doi.org/10.2190/CS.14.1.f
Pereira, J.-C.-R. (1999). Análise de dados qualitativos. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo/FAPESP.
Polydoro, S. A. J. (2000). O trancamento de matrícula na trajetória acadêmica no universitário: Condições de saída e de retorno à instituição (Tesis Doctoral no publicada). Universidade Estadual de Campinas, Campinas.
Tinto, V. (1975). Dropout from higher education: A theoretical synthesis of recent research. Review of Educational Research, 45(1), 89–125. https://doi.org/10.3102/ 00346543045001089
Tinto, V. (1993). Leaving college: Rethinking the causes and cures of student attrition. Chicago: University of Chicago Press.
Tinto, V. (2006). Research and practice of student retention: What next? Journal of College Student Retention: Research, Theory and Practice, 8(1), 1–19. https://doi.org/10.2190/ 4YNU-4TMB-22DJ-AN4W
Villar-Aguilés, A., García-Ros, R., i Dobón, F. J. H., y Muñoz-Rodríguez, D. (2017). Trajectòries, abandons i canvis de titulació en la Universitat de València. València: Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València.
Yorke, M. (1998). Non-completion of undergraduate study: some implications for policy in higher education. Journal of Higher Education Policy and Management, 20(2), 189–201. https://doi.org/10.1080/1360080980200206
Zago, N. (2006). Do acesso a permanência no ensino superior: Percursos de estudantes universitários de camadas populares. Revista Brasileira de Educação, 11(32), 226– 237. Descargado de https://www.scielo.br/j/rbedu/a/wVchYRqNFkssn9WqQbj9sSG/?format=pdf&lang=pt
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum1177
-
PDF (Español)454
-
EPUB (Español)327
-
HTML (Español)23218
Número
Secció
Llicència
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:
1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.
2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:
- L’autor conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
- El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
- Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.