Sistema d'alerta per a la identificació de possibles factors d'abandonament dels estudis d'alumnes de grau en període de pandèmia a Paraíba (Brasil)

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.7203/realia.29.24219

Paraules clau:

Educació Superior, Sistema d’alerta, Deserció estudiantil, Anàlisi d’Agrupament

Resum

Aquest article és el resultat de reflexions que es feren més intenses en el període de la pandèmia i que apunten a la necessitat d’identificar els elements quantitatius que permeten fer un mapatge ràpid i segur de la situació escolar dels estudiants de grau, especialment pel que fa a la possibilitat d’abandó dels estudis, de forma que es puguen fer intervencions i accions acadèmiques que el previnguen. L’objectiu de l’article és assenyalar possibles indicadors acadèmics, variables sociodemogràfiques i factors relacionats amb l’entorn de l’ensenyament per fer un estudi que con- tribuïsca a crear un model matemàtic. Per a això s’utilitzà l’anàlisi d’agrupaments. Com a paràmetre teòric i metodològic s’utilitzà el sistema d’alerta creat per la Universitat de València (Villar-Aguilés et al., 2017), amb la reproducció de dos qüestionaris, C1 i C2, i el qüestionari C3, l’escala d’entorn d’ensenyament, validat per (Castelo-Branco, 2020). El model s’elaborà a partir de l’anàlisi de la capacitat predictiva de les variables testades sobre el probable abandó dels estudis en un determinat any. Això possibilità dissenyar un sistema d’alerta adaptat a la Universitat Federal de Paraíba. Les dades analitzades mostraren que l’anàlisi d’agrupaments va tenir un paper destacat en la detecció de possibles indicis d’abandonament dels estudis, ja que els ítems de les escales C1 i C3 contribuïren a l’elaboració del model d’anàlisi, que mostrà una bona estimació. Les dades apunten a determinades característiques que porten els estudiants a abandonar els estudis i que poden ajudar a prendre millors decisions, amb la confirmació d’aquestes tendències a l’abandonament dels estudis en el segon quadrimestre.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Uyguaciara Veloso Castelo Branco, Universidad Federal de Paraíba

Doctorado en Historia (Universidad Federal de Pernambuco - UFPE). Pós-Doctorado en Sociologia, con estancia en la Universitat de València (UV), con supervisión de los Profesores Doctores Francesc J. Hernàndez I Dobon y Alícia Villar-Aguilés. Profesora Titular de la Universidad Federal de Paraíba. Investigadora en el campo de la Educación Superior, investigando acceso, permanencia y éxito académico en el Programa de Posgrado en Políticas Públicas, Gestión y Evaluación de la Educación Superior (PPGAES/UFPB). https://orcid.org/0000-0003-3595-1415

Edineide Jezine, Universidad Federal de Paraíba

Doctora en Sociología (Universidad Federal de Pernambuco - UFPE). Post-Doctora en la Universidad Lusófona de Humanidades y Tecnologías - Lisboa/PT (CAPES/FCT), con instancia académica en la Universidad de Valencia (España). Profesora Titular de la Universidad Federal de Paraíba (UFPB).

Adriana Valéria Santos Diniz, Universidad Federal de Paraíba

Doctorado de la Universidad de Valencia – España (reconocido por el Doctorado en Educación de la Universidad Federal de Ceará). Profesora Adjunta IV del Departamento de Cualificaciones Pedagógicas de la Universidad Federal de Paraíba, Profesora del Programa de Posgrado en Gestión de Organizaciones de Aprendizaje y del Programa de Posgrado en Políticas Públicas, Gestión y Evaluación de la Educación Superior. Coordinador del Proyecto Universal – Mapa de la Educación Superior en Paraíba – CNPQ.

Geovania Toscano Silva, Universidad Federal de Paraíba

Profesora Asociada I del Departamiento de Ciencias Sociales de la Universidad Federal de Paraiba. Doctora (2006) en Ciencias Sociales por la Universidad Federal de Rio Grande do Norte y Post-Doctorado en la UNESP/Araraquara/SP. Actualmente es investigadora del Grupo Universitas/Brasil, investigadora del Centro de Investigaciones en Educación Superior/UFPB.

Referències

Baggi, C.-A. D.-S., y Alves-Lopes, D. (2011). Evasão e avaliação institucional no ensino superior: Uma discussão bibliográfica. Avaliação, 16(2), 355–374. https://doi.org/ 10.1590/S1414-40772011000200007

 

Braga, M. M., Peixoto, M. C. L., y Bogutchi, T. F. (2003). A evasão no ensino superior brasileiro: O caso da UFMG (Vol. 8). Avaliação, Campinas.

 

Castelo-Branco, U. V. (2020). Escala de ambiência de ensino-aprendizagem - Q3.


Castelo-Branco, U. V. (2022). Formação acadêmica na educação superior: Análise da produção de conhecimento nos periódicos Qualis A1 e A2 (2010-2018). Revista Teias, 23(68). http://dx.doi.org/10.12957/teias.2022.56040

 

Castelo-Branco, U. V., Jezine, E., y Nakamura, P. H. (2015). Alguns indicadores de permanência/abandono na Educação Superior: elementos para o debat. Seminário da rede: universitas/Br: Políticas de Educaçao superior no Brasil: a expansao privado- mercantil em questao. Belém. Anais; Belém/PA: UFPA.

 

Castelo-Branco, U. V., Nakamura, P. H., y i Dobón, F. H. (2021). Entorno de enseñanza como factor para la permanencia del estudiantado. Validación de cuestionario. Estudios Sociológicos, 39(117), 831–864. http://dx.doi.org/10.24201/es.2021v39n117.2052

 

Costa, F.-J. P., Costa, P.-R.-S., y Moura-Júnior, P. J. (2017). Diplomação, evasão e retenção: Modelo longitudinal de análise para o ensino superior. João Pessoa: Editora da UFPB. Descargado de https://repositorio.ufpb.br/jspui/bitstream/123456789/22538/1/ GabriellyBelmontDeBritoLimaArag%C3%A3o_Dissert.pdf

 

Gaioso, N. P. L. (2005). O fenômeno da evasão escolar na educação superior no Brasil (Tesis Doctoral no publicada). Brasília.

 

García-Ros, R., y Pérez-González, F. (2011). Validez predictiva e incremental de las habilidades de autorregulación sobre el éxito académico en la universidad. Revista de Psicodidáctica, 16(2), 231–250. Descargado de https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=17518828002

 

Kira, L. F. (1998). A evasão no ensino superior: o caso do curso de Pedagogia da Universidade Estadual de Maringá (1992-1996) (Tesis Doctoral no publicada). Universidade Metodista de Piracicaba, Piracicaba.

 

Latiesa, M. (1992). La deserción universitaria. Madrid: CIS.

 

Leal-Lobo, R., Motejunas, P. R., Hipolito, O., y de Carvalho, M.-B. (2007). A evasão no ensino superior brasileiro. Cadernos de Pesquisa, 37 (132), 641–659. Descargado de https:// www.scielo.br/j/cp/a/x44X6CZfd7hqF5vFNnHhVWg/?format=pdf&lang=pt

 

Longden, B. (2012). ”Bearing down” on student non-completion: Implications and consequences for english higher education. Journal of College Student Retention: Research, Theory and Practice, 14(1), 117–147. https://doi.org/10.2190/CS.14.1.f

 

Pereira, J.-C.-R. (1999). Análise de dados qualitativos. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo/FAPESP.

 

Polydoro, S. A. J. (2000). O trancamento de matrícula na trajetória acadêmica no universitário: Condições de saída e de retorno à instituição (Tesis Doctoral no publicada). Universidade Estadual de Campinas, Campinas.

 

Tinto, V. (1975). Dropout from higher education: A theoretical synthesis of recent research. Review of Educational Research, 45(1), 89–125. https://doi.org/10.3102/ 00346543045001089

 

Tinto, V. (1993). Leaving college: Rethinking the causes and cures of student attrition. Chicago: University of Chicago Press.

 

Tinto, V. (2006). Research and practice of student retention: What next? Journal of College Student Retention: Research, Theory and Practice, 8(1), 1–19. https://doi.org/10.2190/ 4YNU-4TMB-22DJ-AN4W

 

Villar-Aguilés, A., García-Ros, R., i Dobón, F. J. H., y Muñoz-Rodríguez, D. (2017). Trajectòries, abandons i canvis de titulació en la Universitat de València. València: Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València.

 

Yorke, M. (1998). Non-completion of undergraduate study: some implications for policy in higher education. Journal of Higher Education Policy and Management, 20(2), 189–201. https://doi.org/10.1080/1360080980200206

 

Zago, N. (2006). Do acesso a permanência no ensino superior: Percursos de estudantes universitários de camadas populares. Revista Brasileira de Educação, 11(32), 226– 237. Descargado de https://www.scielo.br/j/rbedu/a/wVchYRqNFkssn9WqQbj9sSG/?format=pdf&lang=pt

Publicades

2022-07-15

Com citar

Castelo Branco, U. V., Jezine, E., Santos Diniz, A. V., & Silva, G. T. (2022). Sistema d’alerta per a la identificació de possibles factors d’abandonament dels estudis d’alumnes de grau en període de pandèmia a Paraíba (Brasil). Research in Education and Learning Innovation Archives, (29), 83–101. https://doi.org/10.7203/realia.29.24219
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1177
  • PDF (Español)
    454
  • EPUB (Español)
    327
  • HTML (Español)
    23218

Número

Secció

MONOGRÀFIC

Metrics

Articles similars

<< < 1 2 3 4 5 6 7 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.