¿Madres de la nación u obreras del pensamiento? La novela sentimental en América Latina

Resum

Durant el segle XIX, especialment en la seva segona meitat, es viuen a
Amèrica Llatina diferents processos que afecten a les condicions de vida de les dones. En primer lloc, al llarg de tot el segle, i coincidint amb
els processos d'independència, la dona, especialment criolla, va a veure's investida d'un significat simbòlic de poderosa força: el de mare de la nació, garant de l'educació del nou ciutadà i sustentació de la felicitat domèstica, que recolza el progrés polític. La novel·la sentimental s'encarregaria de reforçar aquest ideal. En segon lloc, i de forma paral·lela, coincidint amb les primeres reivindicacions feministes en diferents llocs del món, i amb els processos progressius de professionalització de les dones, emergeix la figura de l'escriptora
professional.

Aquest article es pregunta com van conviure dos models socials: mares de la nació/obreres del sentiment. Per a això analitza un corpus de novel·les de Juana Manuel Gorriti, Lola Larrosa i Soledad Acosta de Samper, que, com a escriptores de novel·la sentimental, van ser, al mateix temps, objectes i subjectes d'aquest gènere literari.