Educació patrimonial i fotografia estereoscòpica: intervenció didàctica

Autors/ores

  • Jordi Ferrer-Peris Universitat de València
  • Juan Carlos Colomer-Rubio Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.7203/realia.22.15342

Paraules clau:

Educació patrimonial, Entorn local, Fotografia esfèrica. Fotografia estereoscòpica, Innovació, Tecnologia educativa

Resum

La inserció de la tecnologia digital per al treball del patrimoni material i immaterial pot esdevenir una eina creativa que reforce el paper del mestre/a com a agent educador del patrimoni local (en la línia del que suggerit en el Pla Nacional d'Educació i Patrimoni (PNEyP)). A més, aquest tipus de recursos permeten el desenvolupament d'eines que milloren la interpretació dels entorns patrimonials i els acosten a l'alumnat. En aquesta proposta d'innovació s'exposa una intervenció didàctica original realitzada amb discents de sisè d'Educació Primària en l'entorn del Castell de Marinyén (Benifairó de la Valldigna, València) per mitjà de la utilització de la fotografia estereoscòpica o esfèrica i la hipòtesi de reconstrucció. Una proposta que uneix investigació sobre l'entorn immediat, la utilització de les tecnologies digitals i l'ús de la imatge com a document d'investigació. Això ha permès plantejar una via de introducció dels mitjans tecnològics en educació patrimonial per mitjà d'uns recursos actualitzats, senzills i accessibles que permeten la realització d'investigacions concretes i el treball de continguts de diferents àrees de coneixement. En conclusió, es vénen a suplir els defectes que l'educació patrimonial ha tingut en la seua inserció en el sistema educatiu, ampliant el seu tractament a l'aula, així com la seua disposició dins del currículum escolar.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Juan Carlos Colomer-Rubio, Universitat de València

Departamento de Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales Facultat de Magisteri Universitat de València Telf.: (9639) 83548 Avda Tarongers 4, 46022 Valencia (España) Universitat de València

Referències

Arévalo, B., Bayona, E y Rincón, I.R. (2015). Metodología para documentación 3D utilizando fotogrametría digital. Tecnura, 19, 113-120. http://dx.doi.org/10.14483/udistrital.jour.tecnura.2015.3.a09

AulaClic. (febrero de 2017). Photo Sphere. La fotografía esférica 360º con Android. AulaClic(31), 1-6. Recuperado de https://www.aulaclic.es/android/fotografia/fotos-esfericas_1.html

Bel, J.C. (2017). Imagen y libros de texto de Historia en Educación Primaria: estudio comparativo a partir de un análisis cualitativo. Revista de Educación, 377, 82-112. http://dx.doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2017-377-354

Cabezos-Bernal y Cisneros, J. (2016). Panoramas esféricos estereoscópicos. EGA Revista de Expresión Gráfica Arquitectónica, 21(28), 70-81. https://doi.org/10.4995/ega.2016.6264

Calderón, B. (2015). La importancia de la Historia en la educación patrimonial: Herramientas didácticas para la atribución de valores al patrimonio urbano. Clío: History and History Teaching., 41. Recuperado de http://clio.rediris.es/n41/articulos/calderon2015.pdf

Caro J. L, (2014). Fotogrametría digital para la difusión del patrimonio numismático. En VV.AA. XV Congreso Nacional de Numismática. Madrid 28-30 de octubre(pp 669-676). Madrid. Recuperado de http://www.man.es/man/dms/man/actividades/congresos-reuniones/2014/congreso-numismatica/actas/2016_XVCNN_Caro.pdf

Carretero, M. (2007). Documentos de identidad. La construcción de la memoria histórica en un mundo global. Barcelona: Paidós.

Castañeda, L., Esteve, F. y Adell, J. (2018). ¿Por qué es necesario repensar la competencia docente para el mundo digital? RED. Revista de Educación a Distancia, 56. http://dx.doi.org/10.6018/red/56/6

Conselleria d’Educació, (2015). Bens d’Interés Cultural. Recuperado de http://www.ceice.gva.es/web/patrimonio-cultural-y-museos/bics

de la Torre-Cantero, J., Saorín, J. L., Meier, C., Melián-Díaz y Drago-Díaz, M. (2015). Creación de réplicas de patrimonio escultórico mediante reconstrucción 3D e impresoras 3D de bajo coste para uso en entornos educativos. Arte, individuo y Sociedad, 27(3), 429-446.https://doi.org/10.5209/rev_ARIS.2015.v27.n3.45864

Díaz, J. (2018). Mejorar el aprendizaje en acción integrando "mobile learning" en la educación física. Tándem: Didáctica de la educación física, 60, 69-73.

Domènech, J. (2013). Los museos virtuales como recurso didáctico. Construyendo puentes digitales entre el museo y el aula. @tic revista d’innovació educativa, 10, 92-100. https://doi.org/10.7203/attic.10.2102

Fernández-Lozano, J. y Gutiérrez-Alonso, G. (2016). Aula 3.0: Una nueva forma de aprender geología. El uso de las apps Trnio y Skechfab para construir modelos.  Enseñanza de las Ciencias de la Tierra. 24(2), 163-168. Recuperado de https://www.raco.cat/index.php/ECT/article/view/312550/402625

Fontal, O. y Ibáñez, A. (2015). Estrategias e instrumentos para la educación patrimonial en España. Educatio Siglo XXI, 33(1), 15-32. https://doi.org/10.6018/j/222481

Gutiérrez, D. y Hernández, L. A. (2003). Potencial de la Realidad Virtual en el ámbito del Patrimonio. Revista PH, 11(46), 95-101. https://doi.org/10.33349/2003.46.%20Especi.1629

Haddad, N. A. (2016). Multimedia and cultural heritage: a discussion for the community involved in children's heritage edutainment and serious games in the 21st century. Virtual Archaeology Review, 7(14), 61-73. Recuperado de https://doi.org/10.4995/var.2016.4191

Huerta, R. (2011). Maestros y museos. Valencia: Publicaciones de la Universitat de València.

Jung, T. y Han, D. (2014). Augmented Reality (AR) in Urban Heritage Tourism. e-Review of Tourism Research. 5. Recuperado de https://e-space.mmu.ac.uk/608512/

Lisón, J. C. (2016). Cultura escolar, móviles y fotografía digital. Encounters on Education, 17, 142-162.  https://doi.org/10.24908/eoe-ese-rse.v17i0.6316  

Martínez, J. M. y Gallart, M. (1998). El Castell d'Alfàndech de Marinyén.Revista DYA., 5, 71-82.

Martínez, F. (2009). Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y las competencias básicas en educación. Espiral. Cuadernos del profesorado, 2(3), 15-26.

Pinto, H. y Molina, S. (2015). La educación patrimonial en los currículos de ciencias sociales en España y Portugal. Educatio Siglo XXI, 33(1), 103-128. https://doi.org/10.6018/j/222521

Rivero, P. y Flores, H. (2013). Potencialidad didáctica del generador de exposiciones virtuales VIRGO (Virtual Generator and Organizator). XXIV Simposio Internacional de Didáctica de las Ciencias Sociales “Medios de comunicación y pensamiento crítico. Nuevas formas de interacción social”, Guadalajara.

Rojas-Sola,J.I. (2006). Patrimonio cultural y tecnologías de la información: propuestas de mejora para los museos de ciencia y tecnología y centros interactivos de Venezuela.Interciencia, 31(9), 664-670. Recuperado de http://www.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0378-18442006000900009&lng=es&tlng=es.

Santacana, J., Martínez, T., López, V. y Grevtsova (2015). Aplicación de la investigación arqueológica para el diseño de recursos educativos de base virtual en la didáctica del patrimonio. Enseñanza de las ciencias sociales: revista de investigación, 14, 27-38. https://doi.org/10.1344/ECCSS2015.14.3

Saorín, J. L., Meier, C., Ruiz, C., De La Torre-Cantero, J., Melián, D. y Bonnet, A. (2016). Creación, visualización e impresión 3D de colecciones online de modelos educativos tridimensionales con tecnologías de bajo coste; caso práctico del patrimonio fósil marino de Canarias. Education in the Knowledge Society, 17(3), 89-108. http://dx.doi.org/10.14201/eks201617389108

Tamayo, C. V. y Leite, E. (2015). Las tecnologías de la información y las comunicaciones como herramientas para la gestión del patrimonio cultural con una visión emprendedora.Holos, 8, 290-303. https://doi.org/10.15628/holos.2015.3660

UNESCO, (2003). Indicaciones generales para la sostenibilidad del patrimonio. Recuperado de: https://es.unesco.org/creativity/sites/creativity/files/digital-library/cdis/Patrimonio.pdf

Vera, G., Ortega, J. A y Burgos, M. A. (2003). La realidad virtual y sus posibilidades didácticas. Revista científica electrónica de Educación y Comunicación en la Sociedad del Conocimiento, 2(2), 1-17. Recuperado de http://www.ugr.es/~sevimeco/revistaeticanet/Numero2/Articulos/Realidadvirtual.pdf

Vicent, N., Rivero, P. y Feliu, M. (2015). Arqueología y tecnologías digitales en Educación Patrimonial. Educatio Siglo XXI, 33(1), 83-102. Recuperado de https://revistas.um.es/educatio/article/view/222511  https://doi.org/10.6018/j/2225117  

Villalustre, L. y del Moral, M. (2018) Geolocalización y realidad aumentada para un aprendizaje ubicuo en la formación inicial del profesorado. @tic revista d'innovació educativa, 21, 40-48. https://doi.org/10.7203/attic.21.12633

Yovcheva, Z., Buhalis, D., Gatzidis, C. y van Elzakker, C. P. (2014). Empirical evaluation of smartphone augmented reality browsers in an urban tourism destination context. International Journal of Mobile Human Computer Interaction (IJMHCI), 6(2), 10-31.

ANALÍTICA DE DADES EN EDUCACIÓ

Descàrregues

Publicades

2019-06-24

Com citar

Ferrer-Peris, J., & Colomer-Rubio, J. C. (2019). Educació patrimonial i fotografia estereoscòpica: intervenció didàctica. Research in Education and Learning Innovation Archives, (22), 45–57. https://doi.org/10.7203/realia.22.15342
Metrics
Views/Downloads
  • Resum
    1158
  • PDF (Español)
    747
  • XML (Español)
    84
  • EPUB (Español)
    194
  • HTML (Español)
    208

Número

No 22 (2019)

Secció

ARTICLES

Llicència

Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:

1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.

2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).

La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:

  1. L’autor  conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
  2. El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
  3. Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.

Metrics

Articles similars

<< < 1 2 3 4 5 6 7 8 > >> 

També podeu iniciar una cerca avançada per similitud per a aquest article.