TIC i intel·ligència artificial en la revisió del procés d’escriptura: el seu ús en les universitats públiques valencianes
DOI:
https://doi.org/10.7203/realia.28.20622Paraules clau:
EAILAO, educació superior, escriptura acadèmica, intel·ligencia artificial, TIC
Resum
La incorporació de les TIC i la intel·ligència artificial () a l’educació va plantejar des del principi un debat social encara vigent, un dels aspectes més controvertits del qual és el dels sistemes de tutoria intel·ligent i aprenentatge en línia. En l’any 2016, l’informe Intel·ligència artificial i vida en el 2030pronosticava que aquestes eines serien habituals en les aules en tan sols quinze anys. N’han passat cinc des de llavors i cal saber quin és l’estat de la qüestió en aquests moments. El propòsit d’aquest estudi és, d’una banda, investigar la relació entre la recomanació de l’ús de les TIC i de la en el procés d’escriptura del professorat i l’ús real que en fan els estudiants; i, d’una altra, esbrinar quin tipus d’avaluació automatitzada i informació de retorn correctiva utilitzen els docents, així com també, què pensen tots dos col·lectius sobre l’aprofitament de les TIC i la . Per fer la investigació es van dissenyar dos qüestionaris ad hoc que van respondre 53 professors i 101 estudiants de la Universitat Politècnica de València (UPV) i de la Universitat de València (UV). Entre els resultats obtinguts cal destacar que el 79% dels professors recomana l’ús de TIC, però només el 61,4% dels alumnes segueix aquesta recomanació. Una de les conclusions a les quals s’arriba és que la integració completa de les TIC i la en l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües està encara per arribar i que la majoria dels participants en aquest estudi admeten que no aprofiten òptimament el potencial educatiu que aquestes ofereixen.
Descàrregues
Biografia de l'autor/a
Beatriz Martín Marchante, Universitat Politècnica de València
Referències
Albirini, A. (2006). Teachers’ attitudes toward information and communication technologies: The case of Syrian EFL teachers. Computers & Education, 47 (4), 373–398. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2004.10.013
Alexander, B., Ashford-Rowe, K., Barajas-Murphy, N., Dobbin, G., Knott, J., McCormack, M.,… Weber, N. (2019). Horizon Report 2019 Higher Education Edition. Descargado de https://library.educause.edu/-/media/files/library/2019/4/2019horizonreport.pdf?la=en&hash=C8E8D444AF372E705FA1BF9D4FF0DD4CC6F0FDD1
Araujo, J. C. (2013). Principales avances en el ámbito de la enseñanza de lenguas asistida por ordenador (ELAO). Ikastorratza, e-Revista de didáctica, 11, 3–92. Descargado de http://www.ehu.eus/ikastorratza/11_alea/elao.pdf
Aretio, L. G. (2021). ¿Podemos fiarnos de la evaluación en los sistemas de educación a distancia y digitales? RIED. Revista Iberoamericana De Educación a Distancia, 24(2), 9–29. https://doi.org/10.5944/ried.24.2.30223
Bax, S. (2003). CALL-past, present, and future. System, 31(1), 13–28. https://doi.org/10.1016/ S0346-251X(02)00071-4
Burston, J. (2001). Exploiting the Potential of a Computer-Based Grammar Checker in Conjunction with Self-Monitoring Strategies with Advanced Level Students of French. CALICO Journal, 18(3), 499–515. http://dx.doi.org/10.1558/cj.v18i3.499-515
Chapelle, C. A. (2007). Technology and second language acquisition. Annual Review of Applied Linguistic, 27 , 98–114. https://doi.org/10.1017/S0267190508070050
Chapelle, C. A., y Sauro, S. (Eds.). (2017). The Handbook of Technology and Second Language Teaching and Learning. New Jersey: John Wiley & Sons.
Dalton, D. W., y Hannafin, M. J. (1987). The effects of word processing on written composition. The Journal of Educational Research, 80(6), 338–342. Descargado de http://www.jstor.org/stable/27540262.
Dudeney, G., y Hockly, N. (2007). How to teach English with technology. Pearson Longman.
Ferris, D., y Roberts, B. (2001). Error feedback in L2 writing classes: How explicit does it need to be? Journal of second language writing, 10(3), 161–184. https://doi.org/10.1016/ S1060-3743(01)00039-X
Frase, L. T., Kiefer, K. E., Smith, C. R., y Fox, M. L. (1985). Theory and practice in computer- aided composition. En S. W. Freedman (Ed.), The acquisition of written language (pp. 195–210). NJ: Ablex Publishing Corporation.
González-Rodríguez, L. M., y Álvarez Mosquera, P. (2020). The Impact of Feedback and Explicit Rhetorical Instruction on EFL Students’ Writing Proficiency in Higher Education. Atlantis. Journal of the Spanish Association for Anglo-American Studies, 42(1), 120–142. https://doi.org/10.28914/Atlantis-2020-42.1.07
Hamel, M. J. (2010). Prototype d’un dictionnaire électronique de reformulation pour apprenants avancés de français langue seconde. Recherche et pratiques pédagogiques en langues de spécialité. Cahiers de l’Apliut, 29(1), 73–82.
Heift, T., y Vyatkina, N. (2017). Technologies for teaching and learning L2 grammar. En and others (Ed.), The handbook of technology and second language teaching and learning (pp. 26–44).
Kannan, J., y Munday, P. (2018). New trends in second language learning and teaching through the lens of ICT, networked learning, and artificial intelligence. Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 76, 13–30. https://doi.org/10.5209/CLAC.62495
Lavilla, M. (2016). Inteligencia artificial: las tecnologías que cambiarán la educación en 2030 (and others, Ed.). Lee, I. (2014). Feedback in writing: Issues and challenges. Assessing Writing, 19, 1–5. http:// dx.doi.org/10.1016/j.asw.2013.11.009
Lee, R. S. (1970). Social attitudes and the computer revolution. Public Opinion Quarterly, 34(1), 53–59. https://doi.org/10.1086/267772
Levy, M. (1997). Computer-assisted language learning: Context and conceptualization. Oxford University Press.
MacArthur, C. A. (2009). Reflections on research on writing and technology for struggling writers. Learning Disabilities Research & Practice, 24(2), 93–103. https://doi.org/10.1111/j.1540-5826.2009.00283.x
Mangisch, G. C., y Mangisch-Spinelli, M. D. R. (2020). El uso de dispositivos móviles como estrategia educativa en la universidad. RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 23(1), 201–222. https://doi.org/10.5944/ried.23.1.25065
Muehleisen, V. (1997). Projects using the Internet in college English classes. The Internet TESL journal, 3(6), 1–7. Descargado de http://iteslj.org/Lessons/Muehleisen-Projects.html
Nhu, P. T. T., Keong, T. C., y Wah, L. K. (2018). Exploring teaching English using ICT in Vietnam: The lens of activity theory. International Journal of Modern Trends in Social Sciences, 1(3), 15–29.
Pokrivcakova, S. (2019). Preparing teachers for the application of AI-powered technologies in foreign language education. Journal of Language and Cultural Education, 7 (3), 135–153. https://doi.org/10.2478/jolace-2019-0025
Puentedura, R. (2013). SAMR: Moving from Enhancement to Transformation. Descargado de http://www.hippasus.com/rrpweblog/archives/2013/05/29/SAMREnhancementToTransformation.pdf
Romero, F., Carrió, M. L., y Yang, Q. (2016). Hábitos de consumo TIC de los estudiantes universitarios: estudio comparativo entre China y España. En A. Díez-Mediavilla,V. Brotons, D. Escandell, y J. Rovira (Eds.), Aprendizajes plurilingües y literarios: nuevos enfoques didácticos (pp. 1013–1020). Servicio de Publicaciones UPV. Descargado de http://hdl.handle.net/10045/64942
Salaberry, M. R. (2001). The use of technology for second language learning and teaching: A retrospective. The modern language journal, 85(1), 39–56. https://doi.org/10.1111/ 0026-7902.00096
Sheppard, K. (1992). Two feedback types: Do they make a difference? . RELC journal, 23(1), 103–110. https://doi.org/10.1177/003368829202300107
Thu-Dang, X. (2013). ICT in foreign language teaching in an innovative university in Vietnam: Current practices and factors affecting ICT use (Tesis Doctoral no publicada). Torrens University, Australia.
Torres, N. V. (2006). How Well are ESL Teachers Being Prepared to Integrate Technology in Their Classroom? Teaching English as Second or Foreign Language e-Journal, 9(4), 1–28.
Warschauer, M., y Kern, R. (2000a). CALL for the 21st Century. IATEFL and ESADE Conference, 2 July, Barcelona, Spain.
Warschauer, M., y Kern, R. (Eds.). (2000b). Network-based language teaching: Concepts and practice. Cambridge university press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139524735
Weil, M. M., y Rosen, L. D. (1995). The psychological impact of technology from a global perspective: A study of technological sophistication and technophobia in university students from twenty-three countries. Computers in human behavior, 11(1), 95–133. https://doi.org/10.1016/0747-5632(94)00026-E
Wolfe, E. W., Bolton, S., Feltovich, B., y Bangert, A. W. (1996). A study of word processing experience and its effects on student essay writing. Journal of educational computing research, 14(3), 269–283. https://doi.org/10.2190/XTDU-J5L2-WTPP-91W2
Young, S. S. C. (2003). Integrating ICT into second language education in a vocational high school. Journal of Computer Assisted Learning, 19(4). https://doi.org/10.1046/j.0266-4909.2003.00049.x
Yunus, M.-M. (2007). Malaysian ESL teachers’ use of ICT in their classrooms: expectations and realities. RECALL: The Journal of EUROCALL, 19(1), 79–95. http://dx.doi.org/10.1017/S0958344007000614
Zawacki-Richter, O., Marín, V. I., Bond, M., y Gouverneur, F. (2019). Systematic review of research on artificial intelligence applications in higher education-where are the educators? International Journal of Educational Technology in Higher Education, 16(39), 39–39. https://doi.org/10.1186/s41239-019-0171-0
Descàrregues
Arxius addicionals
Publicades
Com citar
-
Resum2359
-
PROFESORES Y ESTUDIANTES DE LENGUAS UNIVERSITARIOS ANTE EL USO DE LAS TIC Y LA INTELIGENCIA ARTIFICIAL Sin título (Español)3
-
PDF (Español)1803
-
EPUB (Español)366
-
HTML (Español)996
Número
Secció
Llicència
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:
1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.
2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:
- L’autor conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
- El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
- Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.
Articles similars
Articles més llegits del mateix autor/a
Fer una tramesa
Llengua
Informació
Paraules clau
