Formació en competències digitals i didàctiques per a futurs professors de llengües estrangeres: reflexionant sobre el procés d’aprenentatge
DOI:
https://doi.org/10.7203/realia.33.27750Paraules clau:
competència digital, competència didàctica, formació del professorat, llengües estrangeres
Resum
Aquest estudi explora l’autopercepció de l’evolució en competències digitals i didàctiques de l’estudiantat-professorat que completa un curs sobre ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera. L’objectiu principal de la investigació ha estat avaluar l’impacte de la pràctica integrada d’aquestes dues competències mitjançant la realització de tasques específiques. El mètode d’investigació triat va ser mixt (quantitatiu i qualitatiu) i les eines per a l’autoreflexió van ser el SELFIE (Self-reflection on Effective Learning by Fostering the use of Innovative Educational Technologies), per a les competències digitals, i l’EPOSTL (European Portfolio for Student Teachers of Languages), per a les competències didàctiques. En el curs 2021-22 hi van a participar 244 futurs docents, els quals van haver de dur a terme activitats col·laboratives que cobrien totes dues competències: debats sobre vídeos previs a la tasca, planificació de classes i presentacions en vídeo posteriors a la tasca. Van fer servir MS Office 365 i Teams per al seu treball col·laboratiu. Els resultats mostren que la seua percepció de la competència digital fluctua però també una millora general; mentre que el seu progrés percebut en la competència didàctica és més erràtic, amb un resultat més positiu en el debat previ i en la tasca, però no en la presentació en vídeo posterior. Aquest estudi contribueix a aprofundir en la pràctica de la competència digital i didàctica en la formació del professorat i subratlla l’eficàcia d’un enfocament integrat.
Descàrregues
Biografies de l'autor/a
Paz Díez-Arcón, Polytechnic University of Madrid (UPM)
Elena Martín-Monje, Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED)
Referències
Bergil, A. S., & Sariçoban, A. (2017). The use of EPOSTL to determine the self-efficacy of prospective EFL teachers: Raising awareness in English language teacher education. Journal of Language and Linguistic Studies, 13(1), 399-411. https://www.jlls.org/index.php/jlls/article/view/629
Cabero-Almenara, J., Barroso-Osuna, J., Rodríguez, A. P., & Llorente-Cejudo, C. (2020). Digital competence frameworks for university teachers: Their evaluation through the expert competence coefficient. Interuniversity Electronic Journal of Teacher Training, 23(3). https://doi.org/10.6018/reifop.414501
Cakir, A., & Balcikanli, C. (2012). The use of the EPOSTL to foster teacher autonomy: ELT student teachers' and teacher trainers' views. Australian Journal of Teacher Education, 37(3), 1-16. https://doi.org/10.14221/ajte.2012v37n3.7
Castaño-Muñoz, J., Weikert Garcia, L., & Herrero Rámila, C. (2021). Analysing the digital capacity of Spanish schools using SELFIE. Publications Office of the European Union https://dx.doi.org/10.2760/947402
Castaño Muñoz, J., Pokropek, A., & Weikert García, L. (2022). For to all those who have, will more be given? Evidence from the adoption of the SELFIE tool for the digital capacity of schools in Spain. British Journal of Educational Technology, 53(6), 1937-1955. https://doi.org/10.1111/bjet.13222
Castaño Muñoz, J., Vuorikari, R., Costa, P., Hippe, R., & Kampylis, P. (2023). Teacher collaboration and students’ digital competence-evidence from the SELFIE tool. European Journal of Teacher Education, 46(3), 476-497. https://doi.org/10.1111/bjet.13222
Cohen, L., Manion, L., & Morrison, K. (2017). Action research. In Research methods in education (pp. 440-456). Routledge
Creswell, J. W. (2013). Qualitative inquiry & research design: Choosing among five approaches (3rd ed.). SAGE.
da Luz, L. C. S., & do Espírito Santo, E. (2023). Self-reflection proposal on digital competence for regular primary education teachers: the Selfie For Teachers model. Cuadernos de Educación y Desarrollo, 15(7), 6521-6538. https://doi.org/10.55905/cuadv15n7-035
Dropulja, J. (2015). Perspectives of the EPOSTL by student teachers of English, MA Thesis, University of Rijeka, Croatia
Godínez Martínez, J. (2022). Action research and collaborative reflective practice in English language teaching. Reflective Practice, 23(1), 88-102. https://doi.org/10.1080/14623943.2021.1982688
Haggag, H. M. (2018) Assessing Core Didactic Competencies of Pre-service English Language Teachers During Practicum: A European Perspective. European Scientific Journal, 4(17 http://dx.doi.org/10.19044/esj.2018.v14n17p12
Herrera-Pavo, M. Á. (2021). Collaborative learning for virtual higher education. Learning, culture and social interaction, 28, 100437. https://doi.org/10.1016/j.lcsi.2020.100437
Huang, J. (2012). The implementation of portfolio assessment in integrated English course, Journal of English language and literature studies, 2 (4) https://doi.org/10.5539/ells.v2n4p15
Ivankova, N. V., Creswell, J. W., & Stick, S. L. (2006). Using mixed-methods sequential explanatory design: From theory to practice. Field methods, 18(1), 3-20. https://doi.org/10.1177/1525822X05282260
Karsli, M. B., Kucuk, S., Kilic, R., & Unal, O. A. (2023). Assessment of Digital Competencies of Teacher Educators with the DigCompEdu Framework. Uluslararası Eğitim Programları ve Öğretim Çalışmaları Dergisi, 13(1), 67-94. https://doi.org/10.31704/ijocis.2023.004
Krumsvik, R. J. (2014). Teacher educators' digital competence. Scandinavian Journal of Educational Research, 58(3), 269-280. https://doi.org/10.1080/00313831.2012.726273
Liu, S.H., Tsai, H.C., & Huang, Y.T. (2015). Collaborative professional development of mentor teachers and pre-service teachers in relation to technology integration. Journal of Educationl Technology & Society, 18(3), 161-172. https://eric.ed.gov/?id=EJ1070041
Martínez Ortega, R.M., Tuya Pendás, L.C., Martínez Ortega, M., Pérez Abreu, A., & Cánovas, A.M. (2009). El coeficiente de correlación de los rangos de Spearman caracterización. Revista Habanera de Ciencias Médicas, 8(2), 0-0. https://www.redalyc.org/pdf/1804/180414044017.pdf
Martyniuk, W., and S. Slivensky. 2012. “Empowering Language Professionals – the Contribution of the European Centre for Modern Languages in Graz to Innovation in Language Teaching and Learning.” Innovation in Language Learning and Teaching 6 (3): 195–206. https://doi.org/10.1080/17501229.2012.725249
McGarr, O., Mifsud, L., & Colomer Rubio, J. C. (2021). Digital competence in teacher education: comparing national policies in Norway, Ireland and Spain. Learning, Media and Technology, 46(4), 483-497. https://doi.org/10.1080/17439884.2021.1913182
Mora-Cantallops, M., dos Santos, A. I., Villalonga-Gómez, C., Remigio, J. R. L., Casado, J. C., Eguzábal, J. M. S., ... & Martínez, P. M. R. (2022). The digital competence of academics in Spain. A Study Based on the European Frameworks DigCompEdu and OpenEdu. EUR, 31127. https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/a99c9125-0251-11ed-acce-01aa75ed71a1/language-en
Newby, D, Allan, R, Fenner, A-B, & Soghikyan, K. (2007). European Portfolio for Student Teachers of Languages: A reflection tool for language teacher education. Council of Europe.
Ní Dhiorbháin, A. (2019). Exploring the potential of the European Portfolio for Student Teachers of Languages (EPOSTL) as a reflective tool in initial primary teacher education. Irish Educational Studies, 38(3), 401-417. https://doi.org/10.1080/03323315.2019.1611466
Önal, A., & Alagözlü, N. (2018). A Descriptive Study on in-Service English Language Teachers' Perceptions of the European Portfolio for Student Teachers of Languages (EPOSTL) in Turkish Setting. Journal of Language and Linguistic Studies, 14(3), 56-76. https://www.jlls.org/index.php/jlls/article/view/988/392
Redecker, C., (2017). European Framework for the Digital Competence of Educators.DigCompEdu. Edited by Y. Punie. Publications Office of the European Union.
Reisoğlu, İ., & Çebi, A. (2020). How can the digital competences of pre-service teachers be developed? Examining a case study through the lens of DigComp and DigCompEdu. Computers & Education, 156, 103940. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2020.103940
Richards, J. C., & Lockhard, C. (1994). Reflective teaching. Cambridge University Press
Salih, A. A., & Omar, L. I. (2022). Reflective teaching in EFL online classrooms: Teachers’ perspective. Journal of Language Teaching and Research, 13(2), 261-270. https://doi.org/10.17507/jltr.1302.05
Seitova, M., Mirici, I. H., & Öz, H. (2019). The Effect of the EPOSTL on the Self-evaluation of Student Teachers of English. Ilkogretim Online, 18(3). https://doi.org/10.17051/ilkonline.2019.612580
Stančić, M. (2021). Peer assessment as a learning and self-assessment tool: a look inside the black box. Assessment and Evaluation in Higher Education, 46(6), 852-864. https://doi.org/10.1080/02602938.2020.1828267
Su Bergil, A., & Sarıçoban, A. (2018). Utilizing the EPOSTL for English language teacher education process: Needs and gains. International Online Journal of Education and Teaching (IOJET), 5(4), 1007-1029. http://iojet.org/index.php/IOJET/article/view/516/309
Sumarni, S., Iskandar, I., & Santosa, I. (2023). Assessing Digital Competence Among Pre-Service English Language Teachers: Strengths and Weakenesses. Journal of English Education and Teaching, 7(3), 613-631. https://ejournal.unib.ac.id/JEET/article/view/27914/13035
Yoon, S. H. (2022). Gender and digital competence: Analysis of pre-service teachers’ educational needs and its implications. International journal of educational research, 114, 101989. https://doi.org/10.1016/j.ijer.2022.101989
Zwozdiak-Myers, P. (2012). The Teacher's Reflective Practice Handbook: How to Engage Effectively in Professional Development and Build a Portfolio of Practice. Routledge.
Descàrregues
Publicades
Com citar
-
Resum104
-
PDF 65
-
HTML 8
-
EPUB 5
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Paz Díez-Arcón, Elena Martín-Monje
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 4.0.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes als termes següents:
1. La Universitat de València és l’editora de Research in Education and Learning Innovation Archives. La revista conserva els drets patrimonials (copyright) del que es publica en la revista, si bé permet i propicia la reutilització d’aquests escrits sota una llicència copyleft.
2. Els textos publicats en aquesta revista estan –si no s’indica el contrari– sota una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
La revista anima els seus autors a difondre i donar major visibilitat a les recerques que publique en Research in Education and Learning Innovation Archives, de manera que els informa que en publicar amb nosaltres:
- L’autor conserva els drets d’autor encara que cedeix a la revista el dret de la primera publicació.
- El treball es publica amb una llicencia Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0).
- Autoarxiu: s’autoritza i recomana als autors difondre el seu treball en Internet en repositoris institucionals i altres pàgines personals o institucionals, per afavorir la seua visibilitat i citació, sempre indicant clarament que el treball es va publicar per primera vegada en aquesta revista.
Articles similars
Fer una tramesa
Llengua
Informació
Paraules clau
